Notícia

Herrerairomevarecurs
Fletxa_component
08/03/2010
ICV pregunta al Govern per la pensió "milionària" del màxim dirigent de la SGAE

Joan Herrera vol saber si l'executiu considera raonable que Eduardo Bautista s'hagi adjudicat una pensió vitalícia de 24.511,49 euros al mes El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, ha registrat una bateria de preguntes al Congrés per demanar l'i de l'executiu espanyol en relació al sou del president del Consell de Direcció de la Societat General d'Autors i Editros (SGAE), Eduardo Bautista, que s'ha assegurat una pensió vitalícia de 24.511,49 euros al mes. Actualment, el president la SGAE ingressa 323.773 euros anuals, per la qual cosa la seva jubilació negociada està al voltant del 90% del seu sou actual.

"Considera el govern que una pensió de 24.511,49 € mensuals respon a un adequat criteri donat l'escenari econòmic actual?", vol saber Herrera en referència a les paraules de la ministra Angeles González-Sinde que assegurava confiar en el bon criteri de les persones que cobren sous elevats o  bonus en les empreses, donat l'escenari econòmic actual. "El govern considera  adequat que, una entitat que basa els seus ingressos en la gestió del cànon digital, remuneri amb aquestes xifres als seus directius", s'ha interessat el portaveu ecosocialista al Congrés.

Per tot això, Herrera ha demanat a l'executiu si pensa intervenir i supervisar les actuacions opaques de la  SGAE tenint en compte el caràcter públic dels seus ingressos i si el sou que s'ha adjudicat Bautista és una evidència que el repartiment dels drets d'autor no es fa de forma equitativa entre artistes i creadors?".

ROMEVA PORTA EL CANON DIGITAL AL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE

Avui es realitzarà la vista al Tribunal de Luxemburg en la que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) on es decidirà si el cànon digital s'adapta a la normativa europea. Aquest judici és fruit de la defensa de l'advocat Josep Jover en un judici en el que l'SGAE denunciava a una empresa de material informàtic i que va portar a l'Audiència de Barcelona a plantejar la qüestió prejudicial pel possible incompliment de la directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonització dels drets d'autor.

Romeva va preguntar ja el 2007 quina era l'opinió de la Comissió sobre l'aplicació indiscriminada del cànon digital exigint un pronunciament sobre si la Llei de la Propietat Intel·lectual espanyola s'adequava a la directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonització dels drets d'autor. La pregunta realitzada conjuntament amb l'Associació d'Internautes, exigia el posicionament de la Comissió Europea que fins aleshores havia mantingut el silenci.

Per a Jover, "la pregunta de Raül Romeva del 2007 va obligar a la Comissió a posicionar-se, cosa que ha estat clau per poder defensar amb majors arguments jurídics el que per nosaltres és evident, la il·legalitat d'un cànon indiscriminat". Sobre això, Josep Jover ha recordat que part de la seva defensa sobre la necessitat d'una qüestió prejudicial s'ha basat en els arguments que el comissari irlandès McCreevy va donar com a resposta a Romeva.

D'aquesta manera i en funció del que dictamini el TJUE, Espanya es veuria obligada a discriminar en l'aplicació del cànon digital per aquelles qüestions empresarials que no estiguin vinculades a reproduccions artístiques o a l'ús particular de suports digitals com poden ser els CD o DVD gravables.

DJ 09/02/2012 | 01:18
Fons_fixed_articles