Barcelona

Autor/a: Ricard Gomà

Càrrec de l'autor dins d'ICV: President del grup municipal

Mitjans on s'ha publicat l'article: EL PERIÓDICO

La Diagonal esdevindrà un gran espai urbà on les relacions entre les persones seran l’element prioritari, hi haurà voreres amples que convidaran a caminar i a conviure, s’hi podrà anar amb bici tranquilament, els tramvies circularan al llarg de tot el passeig, i no passaran gaires cotxes, que hauran d’anar a poc a poc. No és una quimera urbana. És la Diagonal que ja es perfila en l’horitzó, una d’aquelles utopies modestes, quotidianes i transformadores, que es van fent realitat. La decisió municipal de connectar els tramvies, entre la plaça de Francesc Macià i la de les Glòries, ha estat l’element més emblemàtic. És una aposta carregada de convicció pel transport públic metropolità. Implicarà una xarxa integrada de 30 km, des del Baix Llobregat al Barcelonès Nord, amb un increment substancial de la intermodalitat –correspondència entre el tramvia i la pràctica totalitat de les línies de metro- i amb potencial per duplicar en poc temps el nombre actual de passatgers.

Són les tesis que des d’ICV-EUiA hem defensat sempre, amb il.lusió i tenacitat, sovint en solitari. Estem satisfets d’haver contribuit a la seva concreció amb la nostra acció de govern, amb la nostra pràctica política transformadora. La connexió dels tramvies ha d’enfortir un model global de mobilitat sostenible, accessible i segura. Una estructura de mobilitat que prioritzi els vianants, l’ús de la bicicleta i el transport públic, i fixi una estratègia clara de reducció del volum de cotxes. L’Ajuntament treballa en aquesta perspectiva: avança la peatonalització de carrers, el bicing compta amb més de 150.000 persones abonades, l’àrea verda i les zones 30 han contribuït a reduir i pacificar el trànsit privat. Però queda molt per fer. I algunes tendències potents a capgirar. Cal ampliar la xarxa de carrils-bici, prioritzar la inversió en rodalies, millorar l’oferta del bus, garantir la plena accessibilitat del metro, enfortir i integrar els sistemes de tarifació social. Però cal, sobretot, que l’espai destinat als cotxes deixi de ser hegemònic. Cal posar fi a la lògica del neodesarrollisme viari (túnels i ampliacions que només portarien més i més cotxes).

Més important encara, per ICV-EUiA la mobilitat sostenible vertebra l’aposta per un model de ciutat ecològica i solidària. Una Barcelona proactiva en la lluita contra el canvi climàtic, impulsora d’una nova cultura energètica, compromesa amb la qualitat ambiental i la protecció de la salut. Una ciutat entesa com un entramat d’espais relacionals, com a veritables estructures quotidianes d’inclusió i convivència. I de gestió democràtica dels conflictes urbans. La transformació integral de la Diagonal obre una gran oportunitat: un passeig per les persones; que permeti cosir, en lloc de segmentar, la trama urbana; on el tramvia i les bicicletes li guanyin la partida als cotxes. Però obre també un ventall de reptes a l’entorn de la manera de fer-ho. Caldran processos participatius, el diàleg permanent entre l’expertesa tècnica i la vivencial, transparència i voluntat de consens a partir dels valors que fonamenten la proposta de transformació.

Serà complex. Però n’estic segur que el govern municipal, les forces polítiques, el moviment veïnal, el teixit social i la ciutadania sabrem trobar espais de treball en aquesta direcció. Una altra Diagonal és possible. I és una bona ocasió per demostrar que és també possible la construcció de confiança col.lectiva a l’entorn de processos de canvi urbà nítidament progressistes. Veritable pedra de toc de la Barcelona que volem. Des d’ICV-EUiA seguirem treballant per fer possible la nova Diagonal de les persones, eix vertebrador d’una ciutat més ecològica i inclusiva.