Veles que no cal hissar

true Ricard Gomà President del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona He tingut ocasió els darrers dies de fer balanç de la primera meitat de l'actual mandat municipal, des de la perspectiva de la nostra coalició, en tant que força de govern i impulsora de la transformació social i ecològica de Barcelona. Vam defensar, ara fa dos anys, que calia obrir una nova etapa en el govern de la ciutat, fugint de la lògica dels grans esdeveniments per aterrar en la vida quotidiana de les persones, i situar al centre de l'acció de govern les polítiques socials, ambientals i de participació. Estic convençut avui que aquest canvi de prioritats s'està ja produint, que l'acció de govern dels darrers mesos evidencia el gir a l'esquerra, un camí que des d'ICV-EUiA hem contribuït a traçar de manera decisiva. Observo, però, que perviuen encara alguns tics encorats en la lògica a superar, la de la vella etapa, la d'aquells que aspiraven a situar Barcelona en el mapa com la millor, la més guapa, la més cosmopolita, la que havia de moure el món. Barcelona no ha de renunciar a la seva projecció internacional, però cal triar-ne bé els motius i els continguts (pau, cooperació, interculturalitat, catalanitat...). No comparteixo la idea que l'hotel Vela, aquesta ingent mole erigida al litoral de la nostra ciutat, hagi de convertir-se en la nova icona de Barcelona, en una nova carta de presentació d'una ciutat que la incorporarà en el seu skyline, però no en la vida quotidiana de la gent.Hem expressat de forma reiterada que no compartim un model urbanístic de configuració del Port Vell i la nova bocana que suposa, d'una banda, la particularització de l'espai públic, i de l'altra, la reaparició de barreres visuals entre la ciutat i el mar, en clara contradicció a la dinàmica d'obertura i apropiació ciutadana de l'espai que es manifesta avui a les platges de la ciutat. Mai no ens ha agradat el Port Vell del Maremàgnum i el World Trade Center; no ens agrada, tampoc, la nova bocana de l'hotel Vela. Responen a un model que combina banalització, ús privatiu i benefici econòmic, però que mai no formarà part de la geografia sentimental dels barcelonins i les barcelonines. El nou hotel oferirà serveis i vistes extraordinàries sobre Barcelona només a l'abast d'una minoria absoluta de turistes rics. Fet del tot desvinculat de la vida diària de la gent de la Barceloneta, de la majoria absoluta de persones que veuran, aquest estiu, el bell horitzó de les platges ferit per un gran hotel de luxe. Hem compartit preocupació per l'allunyament entre política i ciutadania. Superar aquesta dinàmica a Barcelona passa per situar a les persones i els seus contextos vitals al bell mig de les decisions col.lectives, per arrelar els anhels de transformació social en la quotidianitat dels barris i les comunitats. Quan el relat polític oficial, en canvi, retorna a la construcció d'un imaginari de ciutat vertebrat per icones excloents, correm el risc de tornar a situar la política municipal al marge de la vida; connectada als interessos de pocs i separada de les emocions i les esperances de molts. Si volem navegar rumb a la complicitat, a la reconstrucció de vincles entre la ciutadania de Barcelona i el projecte col.lectiu, llavors cal hissar unes altres veles... false

2009-06-04T14:10:10+02:00

5143 ca

true

2009-05-30T14:06:00+02:00

El Periódico

Veles que no cal hissar

2009-06-04T14:10:10+02:00