07.05.10

Acció local, ocupació i model de creixement

Autor: Josep Casasnovas
Càrrec de l'autor: Presiden Local ICV Granollers
Publicat a: El 9 Nou
És el segon Primer de maig que els treballadors i treballadores sortirem al carrer ha reivindicar una sortida solidària a la crisi, ja que les pitjors conseqüències d’aquesta l’estem  patint les classes treballadores. I l’aspecte més clamorós, però no l’únic, és l’augment massiu de l’atur.

Aquesta situació l’estem vivint a les nostres ciutats i pobles i en concret a la nostra ciutat. De l’abril del 2008 fins l’actualitat l’atur a Granollers ha augmentat un 111,24%, situant-se en el mes de març en nombre absoluts en 5.634 aturats i aturades, una taxa d’atur a l’entorn del 18%.

És cert que el gruix de la destrucció d’ocupació s’ha desenvolupat entre el 2008-2009 i ara no té l’impacte dels últims mesos, però és evident que darrera aquestes xifres, hi ha persones homes i dones que estan en una situació de profunda dificultat per fer front a les seves necessitats.

És evident que aquesta situació de crisi econòmica que afecta fonamentalment al treball fa necessari seguir treballant des dels poders públics i la societat per incrementar les accions a favor de l’ocupació i ajudar a les persones més afectades a superar la situació actual. Creiem que a la nostra ciutat cal un Pla de Xoc Anticrisi entenen que el nostre ajuntament no pot influir en els aspectes generals de l’economia, però si tenir major protagonisme per millorar les condicions de vida de la nostra gent.

En el context general per sortir de la crisi, els poderosos  plantejant  de nou, les velles receptes de sempre: flexibilitzar encara més el mercat de treball com si el marc de relacions laborals fos el problema real. La crisi no té un origen laboral i la solució no és més flexibilitat laboral amb l’objectiu de facilitar i abaratí l’acomiadament com reclamen la dreta econòmica i política sinó la transformació del model productiu.

Centrar de manera prioritària els canvis en els aspectes laborals i no en el model productiu suposa un risc de pretendre recuperar la inversió, la creació d’ocupació i els beneficis empresarials, no sobre una millora de la competitivitat sinó en una major flexibilitat del mercat de treball. Creiem que això és un greu error, ja que els països que han intervingut abans i més ràpid y que compten amb una economia més competitiva i amb més cohesió social tenen millors avantatges per la recuperació econòmica

Si a l’Estat espanyol i a Catalunya perd ocupació quan no té un creixement per sobre del 2%, és la profunda precarització i segmentació injustificada del nostre mercat laboral, que afecta especialment a joves, dones i immigrants i això no es soluciona amb reforma laboral sinó impedint el frau en la contractació i amb la reconstrucció d’una legislació laboral més protectora, afeblida per reformes imposades unilateralment.

En concret la reforma laboral de 1984 va trencar de facto el principi de causalitat que formava part de l’Estatut dels treballadors de 1980 en matèria de contractació laboral permetent la utilització de contractes temporals en llocs de treball de naturalesa permanent. Aquesta reforma va donar peu a una profunda segmentació del mercat de treball entre treballadors/es amb contractació indefinida i  treballadors/es amb contractes temporals, que encara dura i patim en tota la seva intensitat, i que també s’ha reforçat per una altra dualització entre treballadors/es de grans i petites empreses/autònoms/es, aquests darrers amb una molta menor xarxa de seguretat.

S’ha de construir doncs, un nou patró de desenvolupament basat en l’economia productiva que sigui eficient en l’aspecte econòmic, orientat a satisfer les necessitats de la majoria, just en el terreny social i sostenible en termes mediambientals. El desenvolupament econòmic, la sostenibilitat, l’equilibri territorial i la cohesió social  per a nosaltres són indissociables.