05.07.08

ASCÓ: CREDIBILITAT ZERO DE LA INDÚSTRIA NUCLEAR

Autor: Daniel Pi, diputat d'ICV al Parlament

Publicat a: El Punt
La troballa de partícules radioactives a l’exterior de la central nuclear d’Ascó, un fet inèdit a l’estat espanyol, posa en qüestió la seguretat de les instal•lacions nuclears catalanes. Es tracta d’uns fets greus per les seves implicacions, per les condicions que l’han fet possible i per la manca de transparència amb que ha actuat l’operadora de la central.

En cap cas es podria minimitzar una fuita que ha obligat a efectuar mesures de radioactivitat a milers de persones, entre personal, subcontractes i visites; quan de fet els ajuntaments d’Ascó i altres propers estan facilitant revisions a tota la ciutadania que ho sol•licita. Però aquests fets, ja per si greus, resulten encara més preocupants quan es coneix com s’ha arribat a la situació actual. La lectura de l’informe del Consell de Seguretat Nuclear posa de manifest nombroses anomalies significatives de gestió, entre errors en les maniobres de comandament, imperícia i manca de capacitat tècnica en la presa de decisions, i el que és més greu: voluntat d’ocultació del que estava passant, incloent l’alteració del nivell de percepció dels mesuradors i l’incompliment de les instruccions pel que fa a l’obligatorietat de notificació del succés. Diu literalment el CSN: “la actuación del titular, al proceder de manera injustificada al aumento del punto de tarado de estos monitores, hizo posible la inhabilitación de las correspondientes señales de alarma” . Una actuació que, sigui dit de passada, pot ser constitutiva de delicte. I encara diu el CSN: “El titular incumplió el requisito de comunicación de suceso notificable al CSN. La inspección residente recibe información el día 3 de abril de 2008, de forma fortuïta (...) A mediodia de este dia (4 mesos després) el inspector recibe la primera información de cierta entidad sobre els suceso”. Per si algú necessita encara més evidència del descontrol que hi ha hagut en aquest incident, assenyalar que encara fa poques setmanes (cinc mesos després de la fuita) es van localitzar noves partícules radioactives, en aquest cas a la via del tren que passa propera a la central.

Davant d’aquest cúmul de despropòsits, una primera exigència és òbvia: la retirada de la llicència operadora d’ANAV (Associació Nuclear Asco-Vandellòs). Si encara calia alguna confirmació després del problema de corrosió a la central de Vandellòs; el que ha passat a Ascó és la certesa definitiva de que qui no ha sabut o no ha volgut instaurar una política de seguretat creïble no pot continuar operant unes plantes a l’entorn de les quals, cal recordar-ho, hi vivim un quants milers de ciutadans.

Però més enllà de la resposta concreta a l’operadora concreta, el que ens posa sobre la taula l’incident d’Ascó és que no podem considerar la producció nuclear com un procés net i fiable, sobre la qual podem atendre uns consums energètics il•limitats. Mes que mai, la vella reivindicació de l’abandonament progressiu de l’energia nuclear i el desenvolupament de mesures d’estalvi i eficiència i el desenvolupament de les energies renovables resulta una exigència irrenunciable.