29.04.14

Aturem la bombolla turística

Autor: Ricard Gomà
Càrrec de l'autor: President del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona
Publicat a: El Periódico de Catalunya

El turisme ha esdevingut un dels fenòmens de més gran repercussió econòmica, social, cultural i territorial a la Barcelona dels darrers 20 anys. Avui és un dels elements estructurants de la ciutat, clau com a sector generador d’activitat i ocupació. I els seus impactes sobre la ciutadania, l’espai públic i els barris són cada vegada més rellevants. L’any 2013 Barcelona assolí un nou rècord amb 7,5 milions de visitants i 16,5 milions de pernoctacions hoteleres. Xifres que ens parlen, també, de la necessitat d’un encaix diferent amb una ciutat que la volem econòmicament diversificada, territorialment equilibrada, convivencial i sostenible. 

Aquesta necessitat d’encaix era ja una de les principals conclusions del Pla Estratègic del Turisme debatut durant el mandat passat, que plantejava tres processos de canvi a abordar: a) abandonar la dinàmica incremental i substituir-la per un turisme sensible als valors urbans de Barcelona, incorporant la cultura dels propis límits; b) transitar d’unes polítiques en clau només promocional, monopoli del sector hoteler, cap a una estratègia integral, sota lideratge públic, i oberta a un ventall més ampli d’agents; c) superar una etapa d’impactes no regulats i obrir un nou temps de regulació pública dels efectes del turisme (ocupació de qualitat, taxa turística, plans d’usos...).

Aquests reptes xoquen amb dinàmiques que avui estan en marxa a la ciutat, i amb decisions del govern de Xavier Trias que s’han situat en una perspectiva equivocada: el nou Pla d’Usos de Ciutat Vella retorna a condicions d’expansió hotelera en un territori que ha excedit clarament la seva capacitat de càrrega; la taxa turística ha quedat lluny del model local i compensatori que el mateix Plenari municipal havia exigit; els agents socials i veïnals no han estat incorporats fins avui ni en els processos ni en els espais de decisió.

La realitat del turisme a Barcelona presenta avui aspectes contradictoris: es manté com un actiu econòmic fonamental alhora que cavalca sobre una dinàmica de bombolla, destrueix ocupació a la ciutat i posa en risc els equilibris urbans i ambientals en els barris més pressionats.

En clau econòmica i laboral, són moltes les veus que parlen ja d’una bombolla turística inflada per un excés d’oferta que reprodueix la lògica que ens ha portat a la crisi, ara desplaçada del sector residencial a l’hoteler, lúdic i comercial. D’altra banda, les xifres récord de turistes vénen de la mà d’un sector el 2013 va ocupar 19.400 persones menys que el 2012, 35.200 menys des de l’inici de la crisi, i amb una precarietat galopant, contribuint així a l’ampliació de les desigualtats.

En clau veïnal i ciutadana, la renúncia a una regulació pública dels impactes del turisme genera avui a molts barris problemes de mobilitat que xoquen amb objectius ambientals, problemes amb els apartaments turístics que xoquen amb objectius de convivència, o dinàmiques de substitució del comerç urbà que dota de sentit als barris per activitats d’explotació del filó turístic que banalitzen la ciutat. Més enllà d’això, les inversions i les polítiques urbanístiques i culturals es turistitzen: reforma del Passeig de Gràcia, Paral·lel, Castell de Montjuïc...

Revertir aquestes tendències és complex. Cal voluntat política i participació ciutadana. Ens hi juguem, en bona part, el model de ciutat. No podem renunciar a combatre la parctematització turística de moltes zones, hem de seguir apostant per un turisme socialment i ambientalment responsable, i per un sector amb ocupació de qualitat, amb condicions laborals dignes i formació continuada. Cal canviar les polítiques i fer emergir nous actors i nous espais de governança del turisme a la ciutat.

Amb aquest objectiu, al darrer Consell Plenari vam aprovar una proposició presentada pel nostre grup per tal que representants dels sindicats majoritaris i de les entitats veïnals s’incorporin com a membres a Turisme de Barcelona, i que es constitueixi un Consell de Participació com a nou espai de debat, codecisió i seguiment de les polítiques relacionades amb el turisme.

Es tracta de projectar en aquest àmbit un escenari més democràtic, obert i participatiu, on la veu del veïnat, dels treballadors del turisme, i també d’altres agents culturals, urbans, ambientals... esdevingui una nova palanca per fer possible un model de turisme sense bombolla hotelera, ni precarietat laboral, ni parc temàtic urbà. Un nou model, limitat i responsable, que generi ocupació digna i que distribueixi amb equitat social i urbana els beneficis i costos generats.