01.03.12

Cada dia 8 de març

Autor: Josep Casasnovas Vaquero
Càrrec de l'autor: Regidor portaveu del Grup Municipal ICV-EUiA
Publicat a: Butlletí Municipal Granollers Informa

El 8 de març, dia de les dones treballadores, és any rere any, la data de les bones intencions, dels discursos i dels propòsits, per part de governants, institucions i empreses. Però malauradament, any rere any, es consolida la trista realitat d’una estructura social patriarcal i d’un mercat laboral que discrimina les dones de manera evident.

Segons diversos estudis, el salari de les dones continua sent de mitjana entre un 15 % i un 25 % inferior al dels homes (en la mateixa posició laboral), tot i que els nivells de formació femenins superen ja els masculins. Les taxes de temporalitat femenines també superen en 3 punts les dels homes. Les pensions masculines són de valors aproximats al 170 % de les femenines. I a això, cal afegir les demolidores dades sobre usos del temps, que reflecteixen que les dones dediquen, de mitjana, 21’5 hores setmanals a les tasques de la llar, mentre que els homes només n’hi dediquen 7’9.

Si al fet de ser dona hi afegim altres condicionants de precarietat, com ara ser jove, patir una discapacitat o ser immigrant, les dades són absolutament indignes d’una societat que pretén ser moderna i equitativa.

L’actual situació de crisi econòmica està servint per a que aquells que no han cregut mai en la igualtat social de gènere, aprofitin per dinamitar les poques accions que s’havien posat en marxa, i per fer retrocedir les tímides passes endavant que s’havien donat els darrers anys, i el fet clau és la instauració de la creença col·lectiva que les polítiques d’igualtat de gènere no són prioritàries en època de crisi.

La meritocràcia que pretén que els millors siguin recompensats,  independentment que siguin homes o dones, sorgeix d’una premissa errònia basada en que uns i altres parteixen de la mateixa línia de sortida.

Les càrregues i rols socials, els usos del temps, la diversitat... Cal legislar políticament tenint en compte aquestes realitats. Només així, amb justícia i igualtat real, podrem afrontar una sortida col·lectiva de la crisi.