11.10.11

Confrontació democràtica i alternatives a un govern feble i submís

Autor: Ricard Gomà
Càrrec de l'autor: President del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona
Publicat a: Público

Avui es compleixen 100 dies del nou mandat municipal, un mandat caracteritzat per una alternança de govern que no ens ha dut cap sorpresa. Com ja vam advertir durant la campanya electoral, Xavier Trias amagava les tisores al calaix i, sota una retòrica i una gesticulació pretesament abanderada de les polítiques socials, l’alcalde s’ha mostrat fins ara submís o absent davant les injustes i brutals retallades de la Generalitat, que impacten durament sobre milers de ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Alhora, les seves escasses iniciatives polítiques han deixat entreveure la vocació de traslladar a la ciutat de Barcelona el programa de desmantellament de drets socials que guia l’acció de govern de CiU. Només la feblesa política derivada de ser el govern amb menys suport electoral i social de la història de Barcelona ha impedit, per ara, que comprovem tot l’abast d’aquest gir a la dreta.

Fre a les places públiques d’escola bressol i anuncis de concertació amb el sector privat, congelació de les prestacions econòmiques de serveis socials, supressió de les restriccions per a noves places hoteleres al districte de Ciutat Vella, són algunes de les mesures que el nou govern ha posat sobre la taula, seguides sovint de posicionaments erràtics i confusos. En urbanisme, dubtes sobre Glòries i sobre La Rambla, i ni una proposta d’actuació en 100 dies: només un concurs d’idees sobre les portes de Collserola i la creació d’un consell assessor elitista. Clars indicadors també que el nou govern tendirà a malbaratar el llegat de polítiques de sostenibilitat rebut de mans d’ICV-EUiA. La tinència de Medi Ambient ha desaparegut del cartipàs i les polítiques de mobilitat viren perillosament cap a criteris d’afebliment del transport públic i de satisfacció de les demandes dels lobbies del vehicle privat. Com s’entenen, si no, les especulacions sobre la circulació de les motos pel carril bus, les amenaces al Bicing, o els anuncis d’increment de tarifes del transport públic, del tot incoherents amb el que CiU havia defensat des de l’oposició?

Un govern, doncs, antiecològic, de dretes, submís, i també arrogant, atrevit amb els més febles, però feble davant dels forts. Un govern que posa l’èmfasi a defensar la celeritat en la concessió de llicències d’activitat comercial, però que no veu cap urgència per resoldre la situació de més d’un miler de persones que a Barcelona encara no han percebut la Renda Mínima d’Inserció, fruit de la retallada més inhumana de totes les que ha impulsat el govern d’Artur Mas.

Un govern, el de Trias, que destina esforços a fer planar dubtes sense fonament sobre la salut de les finances municipals, per tal de preparar el terreny a uns pressupostos regressius, però que encara avui no ha convocat el Pacte per l’Ocupació de Qualitat, ni ha explicat com pensa contribuir a la reactivació econòmica i a fer front als impactes que la crisi està tenint a la ciutat. Tan sols la convocatòria d’una taula que, amb el nom de Barcelona Creixement, i del tot buida de propostes per ara, agrupa més representants dels agents causants de la crisi que dels qui la pateixen i lluiten per fer-hi front.

En aquests primers 100 dies, hem vist sobretot un govern municipal interessat a instal·lar una imatge de llei i ordre, en el més pur estil ordenancista: solucions policials per a problemes socials i molta simbologia d’aparador que encara no hem vist traduïda en indicatius tangibles de millora. Tot plegat, una gran cortina de fum per amagar les retallades i la inacció en gairebé tots els àmbits.

Davant d’aquest govern, el grup d’ICV-EUiA hem exercit una oposició nítida, contundent, sense els complexos o els jocs d’equilibris d’altres formacions. Hem estat el referent polític més clar de la defensa dels serveis públics i la sostenibilitat. Però també un referent d’alternativitat, amb capacitat de fer prosperar iniciatives com el manteniment del registre únic i el sorteig per adjudicar habitatge protegit, l’elaboració d’un nou pla d’inclusió social, la cessió incondicionada del Castell de Montjuïc, o la garantia de cobertura universal de les beques menjador, que avui comptarien amb dos milions d’euros menys de pressupost si el nostre grup no n’hagués denunciat públicament la retallada.

Hem fet i aprofundirem una tasca institucional molt connectada a la interlocució amb el teixit associatiu i a les dinàmiques de mobilització veïnal i ciutadana, a les quals volem donar veu a través de les nostres iniciatives, exercint un paper de radicalitat útil: confrontar democràticament les polítiques de dretes i antiecològiques, la submissió als poderosos, l’arrogància amb els febles i els gestos d’autoritarisme; i  fer-ho al servei de les persones, de la defensa dels drets socials, dels barris, i de més i millor democràcia.