28.11.08

La crisi com una oportunitat per construir una nova economia

Autor: Jordi Garriga
Càrrec de l'autor: President d’Iniciativa per Catalunya Verds del Vallès Oriental
Publicat a: Revista del Vallès

Avui ja ningú s’atreveix a posar en dubte que l’actual crisi és la més greu del darrer segle. I bàsicament ho és per dos motius: En primer lloc, perquè té un abast global, de manera que no hi ha ni països ni grans sectors productius que en resultin indemnes i que puguin ser punta de llança de la recuperació. I, sobre tot, perquè és la suma de tres crisis que per sí mateixes ja farien tambalejar l’estructura del sistema econòmic a escala global: una crisi financera, causada per la desregulació i el “capitalisme de casino”; una crisi energètica que té la seva base en l’especulació en el mercat del petroli i la manca d’una aposta ferma per les energies alternatives; i una crisi alimentària que demostra fins a quin punt els béns de primera necessitat han entrat en el joc  de l’economia especulativa.

Al casa nostra aquesta crisi de crisis té dos factors agreujants. Un és la nostra dependència energètica respecte dels combustibles fòssils; un fet aquest imperdonable en un territori que té un potencial enorme per desenvolupar energies netes com la solar o l’eòlica. L’altre, un model productiu basat en el consum intern, la construcció i el turisme, tres sectors especialment vulnerables en època de vaques magres.

Davant d’aquesta situació, i des d’una perspectiva d’esquerres, la prioritat és evitar que la crisi la paguem els de sempre: la classe treballadora en general i, de manera molt especial, joves, dones i persones nouvingudes. ICV ja ho dèiem en la campanya de les passades eleccions generals: No poden socialitzar les pèrdues els mateixos que s’han enriquit de manera obscena en època de bonança. L’Estat ha d’intervenir perquè l’economia de les famílies i de les petites i mitjanes empreses no pateixi els excessos que han practicat altres. I això no es fa amb mesures de tan poca altura de mires com els xecs de quatre-cents euros. Es fa, en primer lloc, amb un increment de la despesa social que ajudi a esmorteir la difícil situació d’una part de la ciutadania que d’altra manera correria risc greu d’exclusió social. I, en paral·lel, potenciant aquells sectors – que són pocs però hi són: els relacionats amb la gestió mediambiental i amb l’atenció sòcio-sanitària, principalment – que encara generen ocupació i que poden absorbir si més no una part de l’atur de nova creació.

Perquè d’aquesta crisi n’ha de néixer un nou model econòmic; un model més transparent, sostenible i equitatiu. Aquest nou model ha d’estar basat en les activitats d’alt valor afegit, que com s’ha demostrat són les que millor resisteixen els alts i baixos de l’oferta i la demanda. I, com a derivada d’això, ha de ser un compatible amb la modernització ecològica del nostre país i amb la lluita per l’eradicació de la pobresa d’acord amb els objectius del mil·lenni marcats per Nacions Unides.

En definitiva: Si estem d’acord que aquesta és una crisi de característiques inèdites en la història, fem que serveixi per donar-li un tomb a l’economia global i posem les bases perquè mai més les aventures d’uns pocs posin en perill el benestar del comú de la ciutadania. Convertim la crisi en una oportunitat per construir una nova economia al servei de les persones i no del capital.