16.07.08

EMISSIÓ DELIBERADA A ASCÓ

Autor: Joan Herrera, diputat d'ICV al Congrés

Publicat a: El Periódico
Si una fuga és, segons la Real Academia, una sortida de gas o líquid per un orifici o per una obertura produïts d'una manera accidental, el que ha passat a Ascó no és una fuga, sinó una emissió deliberada de radioactivitat. El titular sabia molt bé què feia al modificar el taratge dels monitors de radiació: inhabilitar el senyal d'alarma, de manera que el sistema de ventilació canviés de posició d'emergència a normal i això permetés el pas de la radioactivitat a l'exterior.

Al manipular els mecanismes de control de contaminació radioactiva i amagar el que inicialment va ser una fuga, el titular de la planta va mentir deliberadament, i va arribar a infringir el Codi Penal. Va amagar la informació a la Generalitat i al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i va descartar cap relació amb cap succés operatiu de la planta. Una vegada més, l'òrgan regulador no va disposar dels instruments apropiats per controlar qui no és mereixedor de cap mena de confiança, i al final va ser Greenpeace la primera entitat que va denunciar el que havia passat.

La fuga d'Ascó ha estat, en el millor dels casos, 750 vegades més elevada del que va admetre la central inicialment, i ara el CSN no descarta que existeixi risc radio- lògic, encara que a aquestes alçades sigui incapaç de determinar la quantitat que ha estat emesa a l'exterior.

Han falsificat i manipulat amb l'objectiu d'amagar el que havia passat. Han enviat material contaminat a una ferrovelleria, que va detectar la contaminació perquè disposava d'un arc detector de radioactivitat que la planta de la central no tenia. Fins i tot han arribat a permetre visites d'escolars sabent com sabien que hi havia hagut una fuga de radioactivitat a l'exterior de la planta.

Desconeixem a aquestes alçades si l'abocament d'aigua radioactiva a la reixeta de ventilació pot haver estat un accident, però del que no hi ha cap dubte és que l'actitud del titular és premeditada, i aquesta actitud és tan greu com la fuga en ella mateixa. ¿Quines garanties tenim, si els criteris de gestió són aquests, que aquest incident o un altre de més gravetat no tornarà a passar?

D'aquesta manera, la primera de les conclusions és evident: la central nuclear d'Ascó no pot continuar operant mentre els gestors siguin els mateixos. Les centrals nuclears, mentre funcionin, han de fer-ho amb total garantia i transparència, perquè el que ha passat a Ascó és d'una potineria impròpia d'unes empreses que aspiren a liderar el mercat de l'electricitat a Espanya les negligències de les quals afecten la seguretat de la societat en conjunt.

Dit d'una altra manera, mentre no es porti a terme aquesta investigació en profunditat sobre el que ha passat, mentre no es depurin totes i cada una de les responsabilitats, mentre no hi hagi un canvi d'hàbits i comportaments, Catalunya no es pot permetre tenir una de les indústries nuclears més matusseres de tot Europa, i per aquest motiu haurien d'ordenar-ne l'aturada de manera immediata.

Perquè això sigui possible és necessari que, des del Congrés, igual que es va fer arran de l'incident de Vandellòs 2 l'any 2005, s'investiguin i s'aclareixin els fets, es determini en què s'ha fallat i per què els controls existents no han servit.

A ICV volem arribar fins al fons d'aquest assumpte, i per això hem denunciat els fets davant la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme. Aquesta denúncia podria comportar penes de presó de fins a 20 anys, tal com recull l'article 341 del Codi Penal: "Qui alliberi energia nuclear o elements radioactius que posin en perill la vida o la salut de les persones o els seus béns, encara que no es produeixi explosió, serà sancionat amb la pena de presó de 15 a 20 anys, i amb la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici per un temps de 10 a 20 anys".

La denúncia s'interessa perquè es portin a terme diligències per requerir al titular de l'explotació de la central nuclear d'Ascó 1 perquè identifiqui els responsables de la supervisió i seguretat que estaven de servei el dia de l'incident, i perquè es prengui declaració a les persones que van prendre part en les operacions de recàrrega de la Unitat 1 d'Ascó. També es requereix al Consell de Seguretat Nuclear que aporti a la fiscalia els informes elaborats i els mesuraments radiològics efectuats a la central nuclear i als seus voltants, com també l'estimació del risc per a les persones i el medi ambient derivat del referit incident.

Finalment, s'haurà de garantir que, en el cas que es demostri que els responsables de la central nuclear Ascó 1 van modificar els mecanismes de control per amagar la fuga radioactiva del mes de novembre, s'apliqui amb tota la normalitat i amb tot el rigor la llei, inclosos aquells articles del Codi Penal que tipifiquen les esmentades conductes.

Vandellòs 2 i les dues plantes d'Ascó són avui les centrals que acrediten més incidents de tot Espanya. Sigui per degradació dels seus materials o per falta de cultura de seguretat, difícilment un país avançat com el nostre es pot permetre el luxe de tenir tres plantes que són més un problema que la solució de res. És hora no només de començar a parlar de la necessitat d'un calendari de tancament de les plantes nuclears, sinó de demanar que aquest tancament comenci per Catalunya.