03.06.14

Una Europa social o al servei dels mercats ?

Autor: Jordi Córdoba

Publicat a: Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/05/22/europa-social-al-servei-d...
La Unió Europea (UE) promou, des de fa massa anys, una política econòmica i social clarament antipopular. Amb les polítiques monetàries i macroeconòmiques del Consell, del Parlament i del Banc Central Europeu (BCE, una institució tan poderosa com mancada de legitimitat democràtica), i amb l’estreta col·laboració d’un organisme no europeu com el Fons Monetari Internacional (FMI), en els darrers anys hem vist com s’incrementaven els nivells d'atur, precarietat laboral i de desigualtat en la distribució de la renda, mentre els beneficis augmentaven de manera continuada per als grans grups econòmics i financers, fruit en bona part de la liberalització i la privatització de sectors productius estratègics i serveis públics fonamentals.

La UE, ben altrament, hauria de garantir la primacia dels drets socials i la solidaritat sobre la “llibertat” de mercat. Cal, doncs, una revisió en profunditat dels tractats per a obrir el camí a una Europa social, perquè en cas contrari la greu crisi de legitimitat de l'actual model econòmic i social europeu es farà molt més profunda. És imprescindible que hi hagi disposicions clares en el dret comunitari que indiquin que els béns i serveis públics no poden estar sotmesos a les normes sobre competència, sinó que han de constituir un sector orientat únicament a l'interès públic, sota l'exclusiva competència dels estats membres i de les administracions territorials.

El Tractat de Lisboa, que no va tenir precisament un ampli consens de la ciutadania europea, no es pot utilitzar per a restringir drets fonamentals ja reconeguts per part dels estats membres, i encara menys per a impedir l’adopció de lleis en matèria de política social més exigents que les establertes en les directives de la UE. En el cas que les competències dels estats en matèria de política social o laboral puguin entrar en conflicte amb la llibertat de mercat, els drets fonamentals han de prevaler sobre aquella suposada “llibertat”.

És imprescindible prioritzar la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, aconseguir una renda mínima ciutadana, garantir les pensions, fer possible l'accés universal a l'atenció sanitària i a l’educació. Treballar per a incrementar sensiblement els salaris mínims o per a reduir i anar eradicant les considerables diferències salarials de gènere, avançant en la conciliació de la vida laboral i personal mitjançant una reducció progressiva de l'horari de treball.

Els grups de l'Esquerra Unitària i dels Verds al Parlament Europeu han estat els únics que han proposat canvis profunds de l'estratègia de la Unió en els aspectes econòmics i socials, i que han posat de relleu que el plantejament actual, centrat en la liberalització del mercat i la “competitivitat”, s’ha d'abandonar en benefici d’una nova estratègia basada en la solidaritat i el desenvolupament sostenible. Les properes eleccions europees són una bona oportunitat per a començar a canviar aquesta política, la política que conservadors i liberals, juntament amb bona part de nacionalistes i socialdemòcrates en han imposat fins ara.