12.02.01

Un exercici d´irresponsabilitat

Autor: Joan Herrera

Publicat a: Avui
El proper 22 de gener entre en vigor la reforma de la Llei d'estrangeria. Els motius per a modificar l'actual llei han estat explicats i raonats, s'ha restat importància a les conseqüències de la reforma sobre la vida de milers de persones o sobre les relacions que s'establiran en el marc de la societat, cedint l'exclusiva responsabilitat de resoldre allò que la nova Llei empitjora o no resol a polítiques socials anunciades i que no arriben. .

Els motius que ens ha donat el Govern per a modificar la Llei 4/2000, fruit d'un llarg debat parlamentari i del diàleg amb els agents socials, es redueixen a dos: evitar l'efecte de crida que s'ha donat entre immigrants d'arreu i aturar la proliferació de màfies entorn a l'arribada d'immigrants. La pretesa bona fe de l'executiu començà a esvair-se quan aquests arguments van anar acompanyats d'una política mediàtica que situava la immigració més com un problema que com un fenomen, posaven l'accent en les mesures policials a l'hora d'aturar l'arribada d'immigrants i es feien ulls clucs de les situacions d'explotació flagrant envers els immigrants. Desgraciadament, però, aquestes primeres impressions, que feien electoralisme d'un tema tan delicat com la immigració, han anat prenent cos amb l'arbitrarietat de criteris en el procés de regularització (el 71% de sol·licituds denegades a Barcelona mentre a la Delegació de Girona es denegaven només el 17%); han continuat amb la manca de recursos humans i materials en el moment d'atendre persones que només buscaven des de cues i hores d'espera, una resposta de l'administració i, finalment, han culminat amb la nova llei. En aquesta nova llei s'han retallat drets tan fonamentals -i tan constitucionals- com el dret d'associació, el dret a reunió, el dret de sindicació, el dret de vaga…. Mentre el PP utilitza la Constitució com un text gairebé sagrat en cas que algú plantegi modificar-la, no li cauen els anells en fer un text que des de diversos aspectes podríem titllar d'inconstitucional. La pretesa intenció d'acabar amb les màfies d'immigrants el que aconsegueix és situar-los en una condició de preciutadanania, sense drets i sense cap instrument al qual recórrer en cas que un mafiós o un empresari que se n'aprofiti no els respecti drets laborals ni salarials.

El cert és que aquest disseny, les inefectives inspeccions laborals i la indefensió més flagrant que pugui tenir una persona fan el còctel de la perfecta explotació, estructural gràcies a la base legal, i explosiu per la manca d'inversió social per pal·liar els efectes d'una llei que margina. La marginació legal i social de l'immigrant, la guetització que suposarà la llei i les declaracions de dirigents del PP que amenacen amb l'expulsió i generen alarma social, ens situen, per tant en un context on els brots de racisme poden proliferar amb major facilitat. La nova Llei, per tant, posa les bases per incrementar les màfies i l'explotació de l'immigrant, dificulta la interculturalitat, alimenta les actituds racistes i xenòfobes el o la immigrant com un desigual i l'efecte crida ni l'atenua ni l'evita, ja que no es tracta de disposar d'una llei o un altra sinó de canviar una situació de fam, guerra i misèria que expulsa de casa seva milers de persones.

En un moment com l'actual, on el fenomen de la globalització va acompanyat del flux d'immigrants dels països del sud cap al nord, una llei que només aspira a ser una mica menys dolenta que la del 1985 és un acte d'imprudència temerària, d'una gran dosi de perversitat, i que ens aboca a un model de societat gens integradora i gens tolerant. Quins són doncs els objectius amagats del govern? Disposar d'un col·lectiu més indefens, crear unes millors condicions per una explotació estructural, i de retruc anar fent una societat menys tolerant, més conservadora, amb més por i més de dretes. Podem dir que entrat el segle XXI tiren per terra un principi tan vell com aquell que parlava de llibertat, igualtat i fraternitat. Des de la modernitat del segle XXI, i des l'Espanya que va tan bé, contribuïm amb el nostre granet de sorra a perpetuar les situacions d'esclavitud o semiesclavitud.

El segon interrogant a desvetllar, un cop aclarides les raons del PP, són els motius de CiU per arrenglerar-se amb la reforma quan en anteriors legislatures no havien donat suport a retalls tan flagrants en drets i llibertats. Ni les dependències al Parlament, ni les coincidències en política econòmica poden excusar una coincidència de CiU amb Aznar en un tema com aquest. Refugiar-se en la vaga esperança del que passarà el dia després, tot esperant que el PP canviï de política, és, com a mínim, un acte d'ingenuïtat. De moment el ""Plan Greco"", que havia d'estar dotat de recursos, disposa de partides ridícules que tant agents socials com la totalitat de l'arc parlamentari coincideixen a criticar. L'altra explicació possible és la del raonament al qual s'arriba sovint amb la boca petita; fer oposició a la política d'immigració no té rendibilitat electoral. Aquestes raons però són massa petites si les comparem amb el que hi ha en joc: un model de societat que faci de la immigració un element d'enriquiment cultural, persones que per damunt del lloc de naixement siguin ciutadans i tinguin oportunitats de viure en normalitat, i un model de convivència que a Catalunya fins a la data ha estat exemplar.

Per això tenim l'oportunitat d'esmenar la plana, fins i tot aquells que han aprovat la Llei. En primer lloc actuant responsablement acudint des de les totes instàncies possibles fins al Tribunal Constitucional perquè declari inconstucional la reforma. L'aprovació d'aquesta llei no pot tenir un camí pacífic perquè afecta les normes de convivència del nostre país i vulnera no només la Constitució sinó també la Declaració Universal dels Drets Humans. El compromís d'estendre una percepció negativa de la nova Llei és un dels millors antídots contra el racisme. A més cal que hi hagi un exigència per part d'ajuntaments, d'agent socials i de forces polítiques perquè hi hagi suficiència en els recursos que s'esmercen en polítiques actives a favor de la immigració. No pot ser que l'acollida dels immigrants, siguin els que es juguen la vida creuant l'estret o els que es juguen la salut dormint al ras a plaça Catalunya, depengui de la bona voluntat d'algunes ONG's o entitats cíviques. El ""després de la llei què?"" s'ha de basar en el rebuig de la mateixa, perquè només coneixent les conseqüències que aquesta generarà es pot construir una entesa amb el fenomen de la immigració que ara no existeix.

Tenim, fins i tot amb la nova llei, l'oportunitat i l'obligació de tupir una espessa xarxa social i política a favor de l'entesa entre cultures. L'altra opció seria la de conformar-nos amb que la llei és menys dolenta que la del 85 tot i posar en escac un model democràtic i just de societat. Tot depèn si fem un exercici de responsabilitat o irresposabilitat.