15.05.08

I LES VEGUERIES?

Autor: Jaume Bosch, portaveu d'ICV-EUiA al Parlament

Publicat a: El Punt
La polèmica originada per la possibilitat de captar aigua del Segre o de l’Ebre per abastir de forma temporal la regió de Barcelona ha tornat a posar en evidencia que Catalunya té pendent el debat del reequilibri territorial. I una part d’aquest problema neix de la manca d’institucions representatives de territoris amb característiques ben definides. Les Terres de l’Ebre i el Pirineu han encarat la qüestió sense institucions que les representin. Han parlat les diputacions de Tarragona i Lleida, que no són les que millor poden defensar els interessos d’aquests territoris. La suma de Consells comarcals és difícil que aconsegueixi jugar un paper substitutori. El mateix passa a la regió metropolitana, mancada d’una institució pròpia: han acabat parlant els alcaldes del l’àrea metropolitana, encara dividida, gracies a la Llei d’organització Territorial de l’any 1987, en tres entitats que es superposen.

Aquest és l’origen d’un fet ben curiós: el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, s’ha cregut que, enlloc de ser el representant del Govern en el territori, era el representant del territori en el Govern. Així s’entén l’actuació esperpèntica d’un delegat que presenta la seva dimissió no davant el Govern que l’ha nomenat, sinó davant l’organització d’ERC a les Terres de l’Ebre, que evidentment no li accepta la renuncia. Que això passi, a part de reflectir una visió primitiva del funcionament de la democràcia , és conseqüència de la inexistència dels Consells de Vegueria que el nou Estatut preveu. El President de la Vegueria sí que podrà parlar en nom del seu territori des de la independència que li atorgarà no formar part del govern de la Generalitat.

El Govern de Maragall va crear un Comissió de tres consellers, el de Relacions Institucionals, que la presidia, el de Governació i el de Política Territorial per impulsar la nova organització territorial. Es van produir dos avenços decisius: La Generalitat va estructurar la seva actuació en set vegueries, nomenant set delegats del Govern, alhora que els diferents departaments anaven adaptant la seva organització interna a aquesta divisió. El segon avenç fou l’aprovació de l’Estatut, que preveia la creació de les vegueries. En la negociació del pacte de l’actual govern ERC va exigir que el Departament de Governació, encapçalat per Joan Puigcercos, assumís en exclusiva aquesta competència. El resultat, un any i mig desprès, és decebedor: Puigcercos ha abandonat la Conselleria sense haver fet res per desenvolupar l’Estatut en aquest sentit. Caldrà veure com aborda la qüestió el nou conseller, Jordi Ausàs, ex alcalde de la Seu d’Urgell i defensor des de sempre de la vegueria del Pirineu.

La situació no deixa de ser paradoxal. ERC adopta, en relació a les mesures excepcionals contra la sequera, posicions diverses al Govern, al Congres, a les Terres de l’Ebre i al Pirineu tot denunciant la manca de consideració dels Governs central i català envers aquests territoris, però alhora té a les seves mans la responsabilitat de dotar-los d’institucions pròpies i no l’exerceix. Ens calen ja la Llei d’organització territorial que estableixi les vegueries i reconegui el fet metropolità de Barcelona, la llei municipal i la llei de creació del Consell de Governs Locals. Qui forma part del Govern ha de governar.