16.10.09

ICV i la planificació territorial al Vallès

Autor: Jordi Garriga
Càrrec de l'autor: President d’ICV del Vallès Oriental i President del Comitè d’Empresa de VL Transport Sanitari
Publicat a: Revista del Vallès

Va fer falta que CiU perdés les eleccions perquè des del Govern de la Generalitat s’abordés de manera decidida la necessitat de planificar el territori metropolità. Convé recordar que la Llei de la qual deriva el Pla Territorial Metropolità de la Regió de Barcelona (PTRMB), actualment en tràmit, data del 1983. Tot i aquest mandat legislatiu, la dreta va seguir sempre amb la seva màxima: la millor planificació és aquella que no es fa; o, en qualsevol cas, la que es fa seguint els interessos del mercat i no els del conjunt de la ciutadania.

 

Així les coses, va ser el Govern d’esquerres qui va afrontar el repte – no pas senzill –  d’establir un marc regulador de com volem que es desenvolupi el nostre territori i, amb ell, les activitats econòmiques que hi tenen lloc. I amb el Govern d’esquerres, ICV.

 

Sovint hi ha agents econòmics i mitjans de comunicació que acusen Iniciativa Verds de ser la força “radical” que pretén “aturar el país”. Davant d’això, els fets. Iniciativa, com a copartícep i corresponsable de l’acció del Govern, ha introduït elements que han acabat sent de consens en el sí del legislatiu i que han esdevingut idees força d’un nou model territorial. Serveixin com a exemple l’aposta que fan tant el PTRMB com el Pacte Nacional per a les Infraestructures pel transport públic en general i pel sistema tramviari i ferroviari en particular; o la reordenació de les trames urbanes degradades com a alternativa a l’ocupació de nou sòl per a habitatges.

 

Certament, hi ha hagut i hi ha punts de desacord en el sí del Govern d’Entesa. El més evident, la Ronda del Vallès, infraestructura en què el partit majoritari del Govern no comparteix les tesis d’ICV d’apostar per una ronda interurbana, integrada en el territori i en la trama urbana ja existent, i destinada no al trànsit de pas del corredor mediterrani, sinó als desplaçaments quotidians de curta durada.

 

En aquest com en d’altres aspectes on no hi ha consens, Iniciativa ha fet un exercici de responsabilitat i de coherència: ha proposat alternatives creïbles i justificades i les ha explicat al conjunt de la societat civil, aconseguint en molts casos generar sinèrgies en l’horitzó d’una aposta per la mobilitat sostenible, la cohesió social i territorial i la preservació dels espais agroforestals de la plana del Vallès. I, tot això, sense estirabots que poguessin desestabilitzar el primer Govern que, en aquest país, ha cregut de debò que cal canviar el model de desenvolupament perquè  el conjunt de la ciutadania guanyi en qualitat de vida.