07.12.09

ICV i la revisió de l’Impost de Successions

Autor: Josep Casasnovas
Càrrec de l'autor: President Local de Granollers
Publicat a: El 9 Nou

Ja fa dies que escoltem a parlar de l’Impost de Successions i de la seva possible supressió. A Iniciativa per Catalunya Verds volem una reforma d’aquest impost, però no de qualsevol manera ni a qualsevol preu. Des d’ICV defensarem una modificació on, com és de justícia, els treballadors i les treballadores i les classes mitjanes no paguin aquest impost. Però amb la mateixa contundència – i perquè també creiem que és de justícia – defensarem que es mantingui per a aquells que reben herències importants.

 

Canviant diversos aspectes de la reglamentació de l’impost que han generat situacions injustes, tots plegats podem fer un exercici de responsabilitat, traslladant una proposta realista i flexible amb la voluntat d’arribar a acords. L’objectiu d’aquestes modificacions seria que el 10% de les rendes més altes seguissin pagant, de manera que es mantingués un 75% de la recaptació actual. Aquesta mesura hauria d’anar complementada amb un major control sobre aquells que mitjançant diferents instruments de dubtosa legitimitat busquen no haver de pagar. Ara és el moment de plantejar, per exemple, una modificació legal a nivell d'Estat que evités el “dumping fiscal” entre comunitats autònomes.

 

La proposta feta pel PSC i ERC és populista i de dretes, i només busca beneficiar els rics i les grans fortunes. Amb aquesta proposta, un descendent que heretés un pis amb un valor cadastral de 500.000€ i un patrimoni de 400.000€ (en total, doncs, 150 milions de les antigues pessetes) NO pagaria res. Un/a cònjuge i dos descendents que heretessin un pis i un patrimoni que tot plegat ascendissin a 1.800.000€ (300 milions de pessetes) NO pagarien res. Tres descendents que rebessin una herència de fins a 3 milions d’euros (500 milions de pessetes) pagarien un 70% del que ara paguen.

 

Convé recordar que amb el que es recapta dels impostos – també del de successions – l’administració es dota dels recursos i de les eines per fer polítiques socials. Menys recaptació implica, en aquests moments, menys instruments per fer front a la crisi.  Si finalment PSC i ERC materialitzen l'acord esperem que, des del rigor, anunciïn immediatament quines partides retallaran. El problema de fons és que davant d'una crisi econòmica sense precedents, amb necessitats socials urgents, no podem aprimar les polítiques socials sinó que les hem d’ampliar.  Amb aquesta proposta de socialistes i republicans els diners que no es recaptarien signifiquen, per posar alguns exemples: 60.000 places escolars, els sous de tota la policia autonòmica, el 40% del sou del professorat, o un terç de l’acord de finançament que tant va costar aconseguir.

 

Copiar les propostes de CiU i PP no és el nostre estil i no pot ser l’estil d’un govern d’esquerres. Alguns semblen decidits a imitar CiU o a copiar el que ja ha materialitzat el PP a Madrid amb Esperanza Aguirre.  De fet, ERC ja va dir que la seva proposta la podrien votar a favor CiU i fins tot el PP. Això és una garantia que és una proposta injusta i de dretes.