11.03.15

Independentista i d'ICV

Autor: Sara Vilà Galan
Càrrec de l'autor: Diputada ICV-EUiA

Són dies de moviments dins i fora d'ICV que obliguen a prendre postura i ressituar-nos amb serenitat i sense oportunismes, buscant sortides col·lectives tot evitant els assimilacionismes forçats.

Sempre he estat partidària de les clarificacions, qui em coneix sap que és gairebé una forma de vida, per això he estat defensora de la necessitat de tenir un full de ruta propi. I puc dir que la Convenció Nacional d'ICV m'omple d'orgull, és un acte de participació i de valentia transmès en directe i, per tant, de transparència, de nova política i de la més transgressora (busco i no trobo altres exemples de convencions nacionals on es decideixi el full de ruta d'un partit que hagi estat transmès en streaming).

Es tracta d'un acte d'audàcia sense precedents per la mateixa dificultat que té qualsevol organització en la gestió de la seva pluralitat ideològica interna. La diversitat és riquesa i amplitud de mires, però també comporta dificultat en la gestió i, per aquest motiu, li atorgo un doble mèrit a aquesta convenció. Des de Terres de Lleida vam defensar aferrissadament la seva celebració per dos motius: en primer lloc perquè els propis militants de l'organització tinguin clara quina és l'aposta i el camí que seguiran els seus càrrecs polítics sense sorpreses. I, en segon lloc, per no confondre la ciutadania amb missatges dessubstanciats, dibuixant una imatge d'ICV borrosa als mitjans i que no ens feia atractius com a projecte ni tampoc feia justícia a la qualitat política i humana de l'organització i per extensió qui més la representa.

Parteixo de que tots els punts de vista i opinions respecte al procés nacional són legítims i respectables, avorreixo profundament els antidemòcrates que neguen el drets nacionals als catalans, però també els independentistes hiperventilats que aprofiten l'ocasió per menystenir o insultar qualsevol sortida federal o confederal per Catalunya. Demano serenitat a uns i altres, demano reflexió i paciència per continuar sumant perspectives sobiranistes federals i confederals. Fer el contrari resta, i resulta excessivament miop situar l'Estat Lliure Associat gratuïtament al costat dels antidemòcrates.

La majoria de l'organització d'ICV s'ha situat en un marc confederal amb la defensa d'un ELlA des de la sobirania plena però pactada amb les forces de l'Estat espanyol, aquesta és una opció optimista que fa temps que s'afanya per trobar sortides dialogades. Una alternativa que creu profundament en que les classes populars espanyoles podran fer un gir a les polítiques del bipartidisme PP i PSOE, i certament, el diàleg i la democràcia sempre són les opcions més òptimes per solucionar qualsevol tipus de conflicte.

Però, què ens diferencia ideològicament als militants d'ICV independentistes dels federalistes o con-federalistes? Només un factor: la fe en un darrer intent. Cal recordar que ICV no tanca la porta a la independència si la sortida pactada no s'aconsegueix (tal i com clarifica el document) però a aquest intent de sortida pactada caldrà posar-hi data de caducitat (tal i com no clarifica el document i en el que caldrà treballar).

Em confesso menys optimista i més incrèdula que els meus companys i companyes i, en certa manera, els envejo. Envejo la seva fe en què les classes populars espanyoles puguin fer el tomb a aquesta situació, especialment quan fa quatre dies una companya d'IU (no la primera ni la darrera) em deia en una reunió al Centre Català de Luxemburg que les classes populars espanyoles en part “tenen la mirada posada en el procés català com a sortida rupturista i emancipadora que ha de marcar el camí a les classes populars d'arreu de l'Estat”. Em confessava, a més, que també ens mirava amb certa cobejança.

L'Estat Lliure Associat pot ser seria la sortida òptima, com a independentista tampoc li tanco pas la porta, però la independència a través d'un referèndum vinculant, i en cas de no poder-se celebrar, a través d'una Declaració Unilateral d'Independència, sembla la sortida real ara com ara.

A pesar d’aquesta diferència, que a ningú li estranyi que molts dels independentistes d'ICV vulguem continuar formant part del projecte econòmic, ecològic, feminista, social i nacional que representa la formació ecosocialista perquè li recordarem que som fets d'arrels profundes com les del PSUC, del PCC però també de Nacionalistes d'Esquerra i aquestes arrels estan molt per sobre de fulls de ruta temporals. Posem-hi perspectiva satèl·lit, perspectiva històrica, per entendre-ho i desdramatitzar-ho.

Per a mostra un botó: Josep Maria López Llaví i Josep Maria Armengou, entre molts altres, són cofundadors del partit Nacionalistes d'Esquerres i continuen sent companys de fatigues. I els preveig encara un futur de molta feina i de molta lluita dins i fora de l'organització. Un orgull per les darreres incorporacions polítiques com la meva i que omplen de pes polític la nostra lluita organitzada com a independentistes. La nostra força sumada a la seva experiència té un llarg i revitalitzant recorregut.

Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra va ser el precedent que al 1986 es va integrar dins IC i la seva ànima encara és viva fins i tot diria que després d'aquesta Convenció és més viva que mai. Les clarificacions, dèiem, fan que tothom s'ubiqui en la corrent en la que més l'identifica, que tothom sàpiga on és i amb el que compta. I no passa res. Els nostres profunds valors democràtics sempre fan de frontissa.

Ara, des de la diferència identificada, és quan podem construir de manera nítida un futur plegats, quan els independentistes ens comprometem a buscar ponts i a treballar per la cohesió interna dins i fora d'ICV. Per responsabilitat amb els nostres militants i amb la societat catalana i perquè hem de contribuir a demostrar que abans es trencarà la unitat de les elits espanyoles i el bipartidisme espanyol, que la unitat d’ICV. I, per extensió, la de Catalunya doncs ICV té encara un paper molt rellevant en la cohesió interna del país.

Cal no perdre de vista, a més, que els fulls de ruta nacionals són de vital importància i fan diferències evidents però són conjunturals, temporals... Els fulls de ruta tenen data de caducitat perquè cal anar improvisant noves estratègies segons es vagin movent les peces del taulell. En canvi, les arrels d'ICV no són efímeres, els valors socials i la lluita per una justícia social i global, tampoc.

De forma conjuntural i puntual potser ens trobarem prement botons diferents a les institucions, sense traumes, sense càstigs ni represàlies i amb tot el respecte per la diferència car segurament en el 99% dels casos ens trobarem prement els mateixos botons en la defensa de la igualtat, buscant la dignitat dels treballadors i treballadores i recuperant els nostres serveis públics, i això és el que compta. Tenim un projecte sòlid, arrelat, que passa per sobre de sortides individuals, de fulls de ruta temporals i que requereix la unitat indissoluble de les esquerres dins i fora de les seves organitzacions, des de la seva pluralitat.

Hom es preguntarà per què no plegar i fer-ho des d'altres formacions o “d'altres marques d'esquerres”. Doncs, precisament, per això, perquè les marques venen i van però l’experiència, els programes i els projectes es queden. M’atreveixo a dir que els independentistes d'ICV diferim a més en la forma o metodologia per arribar a l'hegemonia social ja que creure en un projecte a tan llarg termini ens resulta feixuc, difícil d'entendre, i veiem com porta als seus defensors massa sovint al sectarisme precisament per la poca pressa a guanyar aquesta hegemonia. Tampoc ens atreuen les dreceres que amaguen els seus valors d'esquerres o la defensa dels més vulnerables per “estratègia comunicativa” o que juguen de forma intencionada a la confusió per aconseguir un vot transversal que els faci guanyar de forma “exprés” l'hegemonia, sigui la social o la nacional.

Malgrat les diferències de mètode amb tots ells i elles aspiro a trobar-me al carrer i a les institucions per sumar en una gran coalició d'esquerres, perquè el programa, els nostres objectius, també estan per sobre dels mètodes. En definitiva, no deixarem que la política de consum o les modes, ens aboquin al consum de la política.

Sara Vilà Galan, Diputada d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya