03.04.13

Joves i pobres

Autor: Josep Casasnovas
Càrrec de l'autor: Portaveu Grup Municipal ICV-EUiA
Publicat a: Butlletí Municipal "Granollers informa"

Més de 250.000 joves, menors de 30 anys, han emigrat del nostre país buscant una vida més digna a l'estranger. Malgrat les ocurrències gens gracioses d'alguns dirigents de CiU i PP, els joves no marxen ni per esperit aventurer, ni per aprendre idiomes. Marxen perquè aquí és absolutament inviable construir un projecte vital decent, perquè són la primera generació de la història que viu en condicions pitjors que les de la generació anterior.

Aquests joves, que conformen la generació més formada i capacitada del nostre país, tenen, majoritàriament, estudis universitaris, i en molts casos dobles titulacions i/o màsters. Al marge de la frustració personal que suposa a una persona tant preparada el fet de ser rebutjat pel seu entorn laboral, caldria plantejar-nos quina mena de funcionament nefast estem tenint com a societat? Formar a un jove, només durant els seus estudis universitaris, costa uns 18.000€ al país. Si un cop el tenim format, l'enviem al país veí... aneu fent comptes.

Els que encara resisteixen aquí, han perdut les esperances de viure, almenys, com la generació dels seus pares. Per a la majoria és impensable l'emancipació, ja que l'accés a l'habitatge, tant de compra com de lloguer, és inabastable i els pocs que marxen de casa, ho han de fer compartint pisos antics amb companys. La mitjana d'edat d'emancipació espanyola és de 30 anys (i segueix augmentant), mentre que a Europa no supera els 23 anys.

Però, com s'han d'emancipar els joves si són, juntament amb els jubilats, els nous pobres de la societat? Com hem de tenir una generació socialment normalitzada, amb un 56% d'atur juvenil, amb un 92% de contractes temporals, amb una precarietat estructural que alimenten constantment els Governs de CiU i del PP, legislant per a que vagin encadenant contractes temporals infra-remunerats i sense cap mena de drets laborals, fins almenys els 35 anys!

Volem joves amb dret a emancipar-se, amb dret a construir un projecte vital al seu país, amb dret a ser feliços, i a fer créixer la nostra societat. Per això cal canviar el sistema.