07.08.08

UN MODEL POSSIBLE I NECESSARI

Autor: Joan Boada, membre de la Secretaria Política d'ICV

Publicat a: Avui
Constatem el fracàs del PSOE a l' hora de complir amb la data del 9 d' agost com el límit per aconseguir un acord bilateral amb Catalunya per desenvolupar el model de finançament que fixa l' Estatut. És preocupant sentir les declaracions

dels dirigents del PSOE que després d' anys de vaques grasses pressupostàries no saben com encarar una situació de crisi i com solucionar el model de finançament.

Per fer-ho es necessita capacitat, imaginació, voluntat i valentia, característiques escadusseres en el govern Zapatero.

No volem tornar a escriure totes les dades que visualitzen que l' actual model de finançament és injust i no respon a un Estat europeu, i que vol ser federal, com és Espanya. Ens estalviem també comentar els arguments dels dirigents polítics d' algunes de les comunitats autònomes amb menys capacitat fiscal que reclamen justícia i solidaritat quan l' han rebut a cabassats.

Centrem-nos, doncs, en com hauria de ser el nou model: ha de garantir que tothom rebi els mateixos serveis públics i que el factor població sigui el condicionant bàsic per quantificar els costos de les prestacions.

Ha de ser un model que sigui solidari amb aquelles comunitats en què els propis recursos no són suficients per garantir les mateixes prestacions de serveis públics que a les regions amb més recursos. Recordem que, si bé són les persones qui paguen els impostos, són les comunitats autònomes les que en reben els recursos per ser transformats en serveis públics que reben els seus ciutadans i que, per tant, una desigualtat en recursos implica una desigualtat en serveis.

La solidaritat ha de significar que les comunitats que necessiten menys recursos fiscals per pagar-se els serveis aporten l' excedent de recursos a un fons comú de solidaritat interterritorial per garantir el mateix nivell de serveis públics. Aquests haurien de ser els sanitaris, educatius i socials i amb la necessitat de convergir amb els estàndards europeus. Aquest model, respectant l' Estatut, és solidari, just, aplicable de forma generalitzada i genera coresponsabilitat entre l' Estat i les comunitats autònomes.

Entenem que aquest model no s' apliqui de forma immediata i que, per ser eficient, cal un procés gradual que ha de complir els criteris següents. Un: ha d' establir una dinàmica asimètrica d' increment de recursos que permeti aviat igualar els recursos rebuts entres totes les comunitats autònomes. Dos: ha d' ordenar les comunitats per recursos rebuts segons els recursos aportats. Aquest principi d' ordinalitat és absolutament constitucional. Tres: ha de tenir un sistema d' actualització que eviti el que està succeint, que s' incrementen les diferències de recursos rebuts per càpita en favor de les comunitats que creixen menys i perjudicant les més dinàmiques, com Catalunya. Quatre: el nou sistema ha de convergir amb els recursos obtinguts per les comunitats en règim de finançament de concert econòmic. I cinc: s' ha d' aplicar de manera retroactiva el principi de lleialtat institucional per dotar de manera justa aquelles mesures estatals que han significat un impacte pressupostari sobre les altres administracions. També és urgent un aprimament de l' Estat.

Ara és l' hora de la veritat. A la tardor el govern central haurà de donar una resposta justa a les necessitats de Catalunya. Si no és així, la resposta del país haurà de ser contundent i definitiva.