17.09.09

Ni batxillerat, ni cicles formatius...quin gran futur ens espera!

Autor: Mireia Caballé
Càrrec de l'autor: Coordinadora comarcal de JEV
Publicat a: El 9 nou

 

Recentment, han aparegut les dades sobre els admesos en el sistema públic per els cursos d’educació postobligatòria, és a dir, batxillerat i cicles formatiu de grau mitjà i superior. Un any més ens trobem en la mateixa situació que ja acostuma a ser habitual, hi es que un gran nombre de preinscripcions per aquests ensenyaments resulten denegades per la manca d’oferta del nostre sistema educatiu. Per entrar en detall i més concretament, a Granollers estem parlant de que: per cicle formatiu de grau mitjà queden fora 439 persones, per cicle formatiu de grau superior 59 més i per el global de les diferents modalitats de batxillerat, 77 persones més fora del sistema públic. En resum aquest any 567 persones no podran cursar els estudis als quals aspiraven a la nostra ciutat i hauran de buscar-se la vida, o bé anant a d’altres centres fora de la ciutat (amb els consegüents problemes de mobilitat que això comporta), o bé incorporant-se al mercat de treball, únicament amb el graduat escolar, mentre esperen una pròxima oportunitat l’any següent (suposant que tenen prou interès per tornar-se a posar a estudiar passat l’any). Es cert però, que algú em podria dir que existeix una tercera opció per aquesta gent, com es acollir-se el sistema privat. Però jo voldria recordar que en el fantàstic context de crisi financera global en el qual ens trobem, no proliferen gaire els arguments a favor de tot el que funcioni amb la lògica de maximització de beneficis, sinó tot el contrari, ara tothom predica l’existència d’una certa sostenibilitat i mira cap a els països socialdemòcrates per excel·lència com Suècia, Islàndia o Noruega. Països en els quals el sistema educatiu públic absorbeix quasi el 99% de la demanda educativa i on els sistema privat es pràcticament inexistent. Fins i tot Estats Units, ha hagut de baixar del burro i reconèixer que necessita d’un sistema sanitari universal, perquè de cap altre manera en pot treure una eficiència per la seva població.

Amb tot, potser ja aniria sent hora de que realment s’apostés per la formació de la nostra joventut, perquè al cap hi ha la fi, els únics perjudicats només podem ser nosaltres. Ells sempre seran el nostre futur.