16.02.13

No tots som iguals

Autor: Josep Casasnovas Vaquero
Càrrec de l'autor: Portaveu Grup Municipal ICV-EUiA Granollers
Publicat a: revista del Vallès

Assistim, els ciutadans i ciutadanes del país, a un espectacle inaudit, vergonyós i descoratjador. No passa un dia en que no aparegui un nou cas de corrupció o una nova ramificació de les trames corruptes ja descobertes. No hi ha una portada de diari, ni una capçalera d'informatius que no es faci ressò de les trampes i il·legalitats que cometien/cometen determinats polítics. Paraules com prevaricació, malversació, tràfic d'influències o paradís fiscal, s'han instal·lat sense adonar-nos-en gaire en el nostre llenguatge quotidià., i el que es pitjor, s'han instal·lat també en el nostre subconscient.

 

Convergència té la seu nacional embargada per l'ignominiós Cas Palau, amb Fèlix Millet al capdavant, mitjançant el qual, a més d'enriquir-se tota una sèrie de gent, es va finançar il·legalment a Convergència amb diners destinats a la cultura. Per si no n'hi havia prou, ara també els hi apareix la presumpta corruptela de l'Oriol Pujol i companyia, amb l'adjudicació de les ITVs, i el Cas Crespo, d’adjudicacions il·legals i cobrament de comissions de la màfia russa per l’ex-alcalde i diputat de Lloret i el seu Govern.

 

A l'altre soci de CiU, Unió, li ha esclatat a la cara la bombolla del Cas Pallerols, en el que han hagut de retornar una part dels fons públics destinats a la formació d'aturats que van robar i destinar a finançar al seu partit. Cal recordar que Unió ja havia tingut diversos casos més de corrupció durant els anys de Pujolisme.

 

Del PP no cal ni que en parlem. La Gürtel i el Cas Bárcenas encapçalen una llista de corrupcions i malversacions inacabable, que mostra com el partit que governa actualment a l'Estat no és que tingui una o dues o vint-i-cinc pomes podrides, és que funciona en base a una estructura basada en el diner negre, en les influències i en els megaprojectes urbanístics especulatius.

 

Finalment el PSC, amb els casos Pretòria i Mercuri al capdavant, també arrossega un gran llast d'imputacions i sospites, majoritàriament per estructures clientelars, que es magnifica encara més quan abasta el PSOE i els seus casos de corrupció.

 

A tot l’Estat hi tenim ja, més de 300 polítics imputats per corrupció, i la xifra creix més i més cada dia, en paral·lel al creixement de la indignació enrabiada de la gent corrent. Però cal destriar el gra de la palla, perquè no tots els polítics, ni tots els partits polítics són iguals, de la mateixa manera que un parell de mecànics que enganyin el client, o algun taxista que intenti timar als turistes, no faran que tots els mecànics i tots els taxistes siguin uns lladres.

 

Cada dia tenim també mostres de l’honradesa de molts polítics, i de la lluita de partits com ICV-EUiA per a acabar amb els privilegis i amb la corrupció, presentant noves lleis o proposicions per a fer la política més clara, més transparent i més neta, però aquestes propostes que sí que dignifiquen la política no obtenen, ni de bon troç, el mateix ressò mediàtic que les males accions dels corruptes.

 

ICV-EUiA hem proposat reiteradament l’enduriment de les penes de presó per a polítics, o empresaris corruptes, hem reclamat que  s’ampliïn les inhabilitacions en aquests casos, hem exigit reformar el Codi Penal per a tipificar amb presó el finançament irregular de partits polítics, hem proposat limitar les donacions privades que poden rebre els partits, hem presentat propostes per a condemnar el frau en subvencions públiques amb penes de 2 a 6 anys de presó... però sabeu què? El grup parlamentari del PP, el del PSOE i el de CiU i han votat sempre EN CONTRA. Sempre. Curiós, oi?

 

CiU també s’ha encarregat de tancar l’Oficina Antifrau de Catalunya, que va posar en marxa el Govern d’Esquerres, mentre ICV-EUiA proposàvem ampliar-la per a poder combatre el frau fiscal i la corrupció, que sembla estar àmpliament instal·lada també al nostre país. Què amaguen? De què tenen por?

 

Volem registres de lobbies, agendes públiques dels diputats i del govern, per a saber amb qui es reuneixen en cada moment, transparència total en totes les contractacions públiques, publicació de tots els salaris i del patrimoni de tots els càrrecs públics i sobretot, una nova “Llei de transparència i accés a la informació”, perquè la política és digna i més necessària que mai, però la volem fer d’una altra manera.