06.03.08

PLA FERROVIARI CATALUNYA 2014: EL TREN DE TOTHOM

Autor: Jordi Garriga, president comarcal d'ICV

Publicat a: Revista del Vallès
En la campanya electoral que s’acaba aquest divendres el ferrocarril ha jugat un paper rellevant. A Convergència i Unió s’han assabentat de la seva existència i ara prometen el contrari del que van fer no només quan governaven a la Generalitat, sinó quan eren decisius a Madrid. El Partit dels Socialistes, per la seva part, ha “posat en funcionament” l’Alta Velocitat fins a Sants després que les presses per una inauguració electoralista causessin un malson als usuaris de Rodalies.

Mentrestant, per anar en tren des de Vic fins a Barcelona se segueix trigant una hora i mitja, això és, el mateix que fa setanta anys. Per aquest motiu, perquè el ferrocarril que usa diàriament la immensa majoria de la ciutadania segueix estant a l’UCI, des d’Iniciativa per Catalunya Verds hem presentat el Pla Ferroviari Catalunya 2014. Un pla elaborat per la societat civil, en concret per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i assumit per ICV com a element bàsic de les propostes en matèria d’infraestructures de mobilitat.

Amb set mil milions d’euros es pot girar com un mitjó la situació de la nostra xarxa de ferrocarril convencional en només sis anys. Pot semblar una xifra molt elevada, però perquè tothom es faci una idea: És tant sols el 21% de la inversió en infraestructures que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut. I més punyent: És el mateix que ha costat una única línia d’Alta Velocitat, la de Madrid a Barcelona.

Amb aquests set mil milions es pot convertir Rodalies en un autèntic metro de la Regió Metropolitana, amb freqüències de pas en hores punta de 5-7’ i noves línies, com la de Granollers a Mataró i la de Mollet a Sabadell i la Universitat Autònoma. I es pot estendre aquest model a les àrees metropolitanes de les altres capitals catalanes.

Amb aquests set mil milions és possible tenir una autèntica xarxa de trens regionals que doni cohesió el territori. Una xarxa on Granollers seria un node on enllaçar el corredor prelitoral cap a Girona i el Penedès amb l’eix Barcelona – Vic – França i amb els serveis al Maresme.

Amb aquests set mil milions es pot, d’una vegada per totes i seguint el model que funciona a Europa, prioritzar el transport ferroviari de mercaderies, traient així de les carreteres bona part del trànsit de pas de vehicles pesants i evidenciant que l’actual xarxa viària, convenientment condicionada, és suficient.

Amb aquests set mil milions, en definitiva, és factible donar un servei ferroviari de qualitat a una immensa majoria de la població amb un impacte mínim sobre el territori. No ens sembla una mala inversió...