29.07.02

UNIVERSITAT

Autor: Joan Boada

Publicat a: Avui
Durant molt de temps, el sistema universitari públic de Catalunya ha anat funcionant sense que el Govern de la Generalitat trobés oportú dotar-lo d'una Llei que coordinés les universitats públiques de Catalunya. Últimament, però, s'ha desfermat en la Conselleria d'Universitats una activitat frenètica en matèria legislativa.
Per una banda, buscant excuses per amagar el fet que varen aprovar la Llei Orgànica d'Universitat (LOU), malgrat l'oposició de tota la comunitat universitària; per l'altra, volent aprovar la Llei d'Universitats de Catalunya (LLUC), a corre cuita, abans d'acabar l'estiu.
Sembla com si els diferents Departaments del Govern de la Generalitat haguessin entrat en una competició per veure qui fa més lleis i amb més articles. I és clar, el conseller Mas-Colell anava al darrera de tots i una mica handicapat per donar suport a la LOU. Recordem que aquesta llei significa un atac a l'autonomia universitària i, a més, el Consell Consultiu la va considerar inconstitucional en alguns articles.
""La llei catalana es faria per consens"", clamava en tots els fòrums el Conseller, i per això va convidar a tots els rectors de les universitats, a Sitges, a una mena d'exercicis espirituals per arribar al preuat acord. Ja se sap la ""Blanca Subur"", plena de llum, color i aromes de carnaval faria possible el naixement d'una Llei de pacte.
Però, és clar, una cosa es parlar i l'altra escoltar i enraonar. Al final, l'avantprojecte de llei d'Universitats (versió 21 de juny) s'ha elaborat a semblança del Govern del Sr. Pujol: una llei uniformista, intervencionista i centralitzadora. Una llei que mostra la poca confiança que té el Govern en la legítima i necessària autogestió de les universitats públiques.
El Sr. Mas-Colell ha jugat a ser el gran rector de Catalunya fent una llei que sembla ser més de la Conselleria que no pas de la Universitat. Una Llei amb 164 articles més disposicions que es converteix en un veritable tractat intervencionista, sobretot quan fa referència a la selecció i promoció del professorat contractat. Han elaborat un model en què la Conselleria esdevé la superuniversitat de Catalunya, amb uns quants campus, anomenats universitats, escampats per tota la geografia catalana i dotada d'una Agència que ""controlarà"" l'accés del professorat. I en aquest model no s'obliden de les universitats privades que podran rebre fons públics a través de la figura del concert. D'aquesta manera, el Govern, ja podrà tancar el cicle del finançament a les privades: des de l'escola bressol fins a la universitat.
Aquesta llei no avançarà en el tràmit parlamentari si no s'elimina aquesta actitud intervencionista i si no es concreta el finançament. El desplegament d'aquesta Llei ha d'anar acompanyat d'una llei de finançament del sistema universitari públic que faci possible que en els propers anys la universitat de Catalunya s'acosti a la mitjana dels països de l'OCDE i de la Unió Europea pel que fa a inversió en R+D+I, en despesa per estudiant i en cobertura i quantia de les beques.
Sr. Mas-Colell, no entri en competició, li recomano una llei amb pocs articles, que es limiti a coordinar el sistema universitari públic de Catalunya, que tingui una Agència que acrediti objectivament el professorat i que tingui els diners suficients per homologar-nos a la mitjana europea. La resta ho faran les universitats. Potser vostè perdrà en aquesta mena de competició preelectoral del seu Govern, però de ben segur que hi guanyaran els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.