03.09.10

Velles propostes que fa il·lusió veure prosperar

Autor: Paco Galán Gordillo

Publicat a: Revista del Vallès
L'any 1991 la candidatura que vaig encapçalar a les eleccions locals a Granollers (IC-Iniciativa per Catalunya), va elaborar un programa rigorós que, vist 20 anys després, va ser un revulsiu en molts aspectes. Ens deien, als candidats d'aquell grup, bojos o il•luminats, en sentir algunes de les nostres propostes. No hauríem, però, d'haver merescut aquells qualificatius, sinó més aviat el d'avançats al nostre temps o visionaris. De què parlo?

Per exemple, reclamàvem, ja fa 20 anys, l'elaboració participativa dels pressupostos municipals.

O d'una proposta que versava sobra la necessitat de negociar amb RENFE la creació d'una nova estació de ferrocarril al nord de la ciutat: una realitat avui a la zona de Bellavista, un bon servei.

O d'una altra proposta, també en relació a RENFE, per a planificar el soterrament de les vies del ferrocarril i aconseguir una millor integració urbana del barri de la Font Verda. Aquesta idea em va portar a passar el mal tràngol en un debat electoral radiofònic de sentir com era radicalment rebutjada i menyspreada per l'aleshores alcalde (i candidat de nou a l'alcaldia, que va guanyar). Van haver de passar molts anys fins que va considerar, ell i el seu grup polític, que la proposta de soterrament era bona. Ara la defensen. I hi batallen, ens diuen. Millor així! Esperem que un dia serà realitat.

O de la proposta "Una illa peatonal que cobreixi el Granollers mil•lenari". Es va haver de patir força per poder explicar-la de forma clara i serena, ja que generava gran rebuig en l'establishment de l'època, que pretenia ridiculitzar i entorpir una gran idea de mobilitat sostenible (encara no havíem ni encunyat aquest concepte). Volíem dir que havien de ser peatonal el carrer del Rec i el de Sant Roc, el carrer Major, la Plaça de l'Església, el carrer Nou, el de les Travesseres... Ens replicaven que com que Granollers tenia una vialitat longitudinal, de Nord a Sud, s'havien de garantir, pel centre de la ciutat, vies transversals d'Est a Oest. Nosaltres dèiem que era una bajanada. I ells ens deien que com ens podien atrevir a imaginar una Carrer Major sense parades de bus. Ai! Quina imaginació!

Avui en passejar pel centre de la ciutat em sento satisfet d'haver representat, fa 20 anys, la gent que ja creiem fermament en un Granollers millor, més humà, més a la mida de les persones que dels cotxes i que fèiem volar la imaginació en fer les nostres propostes.

No m'agraden els fanals del tram central de "la carretera" (perdoneu, ho havia de dir!) però trobo que la idea urbanística que ha acabat imperat per aquest barri del Centre s'adiu molt amb la que albirarem. Falten alguns bancs, òbviament, per anar més enllà de les cadires que els botiguers treuen. Però a grans trets, el carrer Major és avui una via que Granollers fa molts anys que mereixia.