12.07.10

20 de juny - Consulta a Vallromanes

Vallromanes "Decideix"

Diumenge 20 de juny, Vallromanes va estar dins els municipis que van efectuar consulta sobre la indepèndencia.

Més que valorar els resultats, s'ha de valorar l'esforç d'aquelles persones que han fet possible la consulta. Ja no per el dia en que es podia votar si no també, per l'esforç de poder potenciar un VOT , sigui quin sigui.

De la població que va votar (majoria per vot anticipat - porta a porta)  va votar la majoria amb un "SI" , seguidament del "vot en blanc" i el "NO".

Políticament, el que és aquesta consulta, s'ha de deixar clar que tothom és lliure d'escollir i de poder votar el que vol però com a persones, com humans que sóm, estem lligats a les paraules d'aquells que ens confronten continuamen per els seus interessos.

Catalunya viu des de fa segles l'assedi de confrontacions però la pregunta correcte s'ha de fer... i quina seria aquesta? Qui són els que fan que ens confrontem i per qué?

Possiblement, molts dels qui vulguin donar un argument a la independència, es basaran en el mateix. La economia de tributs - l'Estat Espanyol no retorna per igual els nostres tributs -

No s'ha d'anar molt lluny per veure un exemple real i que tenim a nivell Local. A Vallromanes, paguem TOTS impostos, siguem de la urbanització que siguem; de la casa rural que sigui; o siguem del nucli urbà. I la REALITAT és que no tots reben per iguals els seus tributs. Deuriem doncs, sol.licitar una consulta per la indepèndencia de les zones marginades del terme municipal de Vallromanes?

S'ha d'estar d'acord que no ens retornen per igual però no s'ha d'oblidar, que tenim a Catalunya, politics amb els sous més alts de tot l'estat. Un exemple...el senyor Montilla cobra el doble que el senyor Zapatero. Per qué un President de Comunitat Autònoma ha de cobrar tant?O... Alcaldes, que cobren quasi o més que un membre del Congrés dels Diputats. Hi de més exemples reals podriem anar parlant...

Pot ser el problema no són les fronteres, i el problema són aquells qui ens gestionen i ens representen.

Catalunya mai perdrà la seva identitat per qué la identitat d'una cultura, la porten les persones que hi viuen i conviuen conjuntament en diferents punts del territori. Cada municipi, cada comarca, cada provincia...està enriquida per les seves tradicions. Això és innegable.

Amb l'experiència de la vida, t'he -n'hadones que les fronteres han de desaparèixer sense deixar perdre les indentitats de cada zona o de qualsevol indret.

La Unió Europea, va ser la ponència de la supressió de les fronteres. A més a més, va ajudar a l'ESTAT Espanyol per refer-se després de la dictadura amb ajuts econòmics i d'altres accions solidàries.

Els ecologistes, saben que al Planeta Terra  (la natura) no entèn de fronteres. Un dia, viatjarem més enllà del nostre sistema solar i esperem, que alló que ens dividí...ens unï.

S'ha de fer una reflexió real de que és el que passa realment al nostre país i "veure" quins són els pasos més adequats per a la prosperitat de la nostre identitat.

No seràn les fronteres les qui ens neguin el que sóm, sóm nosaltres mateixos qui ens marquem una frontera.

 

David Carrillo - President ICV-Vallromanes -