27.11.13

ICV lamenta la mort de Carme Casas

Dolors Camats destaca el compromís i la lluita fins el final per un món més just de la històrica militant del PSUC, lluitadora antifranquista, resistent contra els nazis a França i cofundadora d'ICV a Tarragona

La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, ha traslladat avui el condol de la formació ecosocialista a la família i amics de la militant històrica primer del PSUC i després d'ICV, Carme Casas, que ha mort avui a Tarragona. Camats ha volgut fer un reconeixement al "compromís" de la que va ser membre de les Joventuts Socialistes Unificades, lluitadora antifranquista, i que "simbolitza tota una generació de lluitadores i lluitadors a qui devem molt com a societat". "Ens ha deixat però seguirem amb el seu compromís amb la llibertat i la justícia social", ha dit Camats que ha volgut agrair la tasca i la lluita de Casas.

"Va lluitar fins el final per un món més just", ha dit Camats que ha recordat els vídeos de Carme Casas on apel·lava als sentit de la responsabilitat per "lluitar per les coses que s'han de lluitar" perquè ni la dreta ni el govern "ajudarà" a canviar la situació dels més desfavorits i al sentit comú perquè "si tots els grans capitals paguessin a Hisenda pel què tenen, la situació econòmica mundial canviaria".

En el seu honor, ja s'ha entregat 3 edicions del premi Carme Casas, que atorga la Fundació Nous Horitzons juntament amb Joves d'Esquerra Verda a treballs de recerca relacionats amb l'acció social, l'ecologia, el feminisme, la memòria històrica, el model de país, la participació, la radicalitat democràtica i la societat de la informació.

Carme Casas va ser militant de la Joventut Socialista Unificada-JSU des de 1939 i, després, de l'organització política del PSUC i va arriscar la seva vida en múltiples ocasions, lluitant contra la dictadura feixista de Franco però també contra el nazisme des de la clandestinitat i des de l'exili. Al 1943 va tornar a Espanya sota el nom "d'Elisa" per organitzar un moviment que, en acabar la Guerra Mundial, pogués acabar amb el franquisme. Però va ser detinguda, jutjada i empresonada per comunista i per pertànyer a una organització il·legal. Fundadora de Dones del 36, membre de CCOO i vinculada a ICV va militar activament fins el final per mantenir viva la memòria històrica entre la militància més jove. Des de fa uns anys és Militant d'Honor de Joves d'Esquerra Verda, entitat hereva del llegat de la JSUC, entre d'altres.

La coordinadora nacional, Anna Rovira, ha destacat que "la memòria històrica és un valor fonamental per a la nostra generació, ja que les llibertats i la democràcia les van guanyar herois i heroïnes a base de dignitat". El coordinador nacional, Pau Planelles, ha afegit que "de la Carme no ens en van parlar, sinó que hi vam parlar fins a l'últim moment quan ens va dir 'Endavant!".

 

La cerimònia de comiat es farà demà dia 27, al Tanatori Municipal, a les 18:00 h.

 

BIOGRAFIA DE CARME CASAS (1921-2013)

Carme Casas Godessart va néixer a la localitat d'Alcalà de Gurrea (Osca), l'any 1921. El 1934 es trasllada a Catalunya, juntament amb la seva família. El 1936, iniciada la guerra civil, s'afilia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). En acabar la guerra es va exiliar, sola, a França, on va passar per diversos camps de refugiats fins que va retrobar la seva família.

Una vegada començada la Segona Guerra Mundial es compromet en una intensa activitat política i de resistència al nazisme. Durant aquells anys va ser coneguda amb el sobrenom de "Maria" i va estar sota persecució de la Gestapo, motiu pel qual va haver-se d'amagar contínuament a diversos pobles francesos. Davant la difícil situació a França, perseguida pels nazis, l'any 1944 va tornar a l'Estat espanyol, coincidint amb el fet que el seu company, Leandre Saún, havia estat detingut a causa de la seva lluita clandestina contra el franquisme, motiu pel qual el van empresonar a Saragossa. A la frontera va ser detinguda i portada a la presó9 de Figueres, on va ser retinguda durant un mes. Un cop a l'Estat espanyol i en llibertat, va continuar amb la seva lluita política i de resistència al franquisme.

A principis d'estiu del 1945 va assistir al judici militar a què van sotmetre Leandre Saún. El van condemnar a pena de mort i li van comunicar que al cap de quaranta dies seria afusellat. Tot seguit, Carme va començar a moure's per impedir que la sentència s'executés; per això va viatjar fins a Madrid, on va interposar recursos i va buscar gent que tingués influència per poder-lo ajudar.

A la tornada a Saragossa, es va assabentar que havien caigut 170 companys del PCE a causa d'una delació. A partir d'aquell moment, i coneguda amb el sobrenom d'"Elisa", es va convertir en la dona més buscada per la Brigada Politicosocial, la policia política del règim. Va passar uns dies clandestinament a Madrid, eludint la presència policial, fins que finalment va ser detinguda, torturada, processada i empresonada. De Madrid la van traslladar a Saragossa, on la van sotmetre a un judici militar, acusada de cometre delictes d'alta traïció, espionatge, maçoneria i comunisme. Fou condemnada i va ingressar a la presó de Predicadores de Zaragoza durant un any i mig. A principis del 1947, va aconseguir la llibertat condicional, malgrat que no la van deixar anar fins mesos més tard, gràcies a les iniciatives dels companys que ja havien sortit de la presó.

En sortir, el 1948, es va traslladar a Tarragona, on estava empresonat el seu company a la presó de Pilats. Posteriorment, i seguint certes recomanacions, es va traslladar, de nou, a viure a Madrid per mirar de moure papers de cara a commutar la pena de mort a la qual Leandre seguia sentenciat des de feia dos anys. La commutació de la pena la van aconseguir el 1949, tot i que ell va seguir a la presó fins al desembre del 1954. Tots dos van reprendre el contacte amb els militants comunistes de la zona de Tarragona i van participar en l'organització del PSUC i de les CCOO de Tarragona i comarques.

El 1967, treballant com a infermera, títol que va aconseguir paral·lelament a la seva lluita antifranquista, a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, va participar en les activitats de CCOO i va ser enllaç sindical. Un cop retirada, va passar militar a la secretaria de jubilats i pensionistes de Comissions l'any 1985, i va ser escollida secretària general del sindicat intercomarcal de pensionistes i jubilats de CCOO Tarragona el 1992, i reelegida el 1996.

L'any 2002 se li va concedir la condecoració Francesc Macià. Fins al final de la seva vida ha estat vinculada a ICV, on participava activament mantenint viva la memòria històrica entre la militància més jove. També havia esta anomenada Militant d'Honor de Joves d'Esquerra Verda, entitat hereva del llegat de la JSUC, entre d'altres.