15.02.12

Laia Ortiz ha presentat un seguit de preguntes en relació a la visita oficial del president Rajoy al Regne del Marroc

ICV-EUiA presenta un conjunt d'iniciatives parlamentaries, al Congrés i al Parlament de Catalunya, sobre el reconeixement de l'Estat espanyol de la República Àrab Sahrauí i Democràtica i les relacions diplomàtiques normalitzades amb el Front Polisari, com a únic representant legítim del poble sahrauí.

Laia Ortiz, diputada al Congrés, ha presentat un seguit de preguntes en relació a la visita oficial del president Rajoy al Regne del Marroc i si durant aquesta trobada bilateral el govern espanyol va plantejar a les autoritats marroquines mecanismes per a  la culminació del procés de descolonització del Sàhara Occidental, a través de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació que inclogui la independència, d'acord amb la legalitat internacional i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Així mateix, ha preguntat si el president del Govern, Mariano Rajoy, va condemnar la brutal intervenció el passat 15 de gener de les forces d'ocupació contra els manifestants sahrauís en protesta pel processament de detinguts després del desmantellament del campament de Gdeim Izik, una actuació més que se suma a les reiterades informacions sobre violacions dels drets humans al territori del Sahara Occidental.

Al mateix temps, el grup ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, ha presentat una Proposta de Resolució instant el Govern de l'Estat espanyol a mantenir relacions diplomàtiques normalitzades amb el Front Polisari. La iniciativa parlamentaria se sustenta en l'evidència que el Sàhara Occidental és una realitat reconeguda pel Dret Internacional, i així es reflecteix en les Resolucions de l'ONU i també en el reconeixement internacional de la República Àrab Sahrauí i Democràtica, que  ha estat reconeguda per 85 Estats i pertany a la Unió Africana des de la seva fundació.  En la iniciativa parlamentaria es manifesta que l'Estat espanyol continua tenint una responsabilitat pròpia i ineludible en el contenciós del Sàhara Occidental, malgrat que a l'any 1975 va abandonar al  territori i als seus habitants.