17.10.10

El mobbing o assetjament moral.

Quan els companys de treball et fan el buit

   Les relacions personals han canviat amb la modernització de la societat. El valor de la família com a nucli de formació en valors i la precarietat laboral han provocat que les relacions laborals hagin sortit perjudicades. El típic ‘trepa' de tota la vida veu el seu lloc en perill per una nova tipologia de personatges apareguts, o almenys detectats, sobre l'any 1990 per estudis fets pel Suec Leymann   a partir del diari que deixà una persona que es suïcidà. Parlem d'assetjadors psicològics, una de les pitjors batalles a les que es pot enfrontar el treballador honest. El ‘mobbing' o assetjament laboral és una nova lacra que perjudica el bon desenvolupament de les empreses i on els problemes relacionals agafen més importància que la pròpia tasca laboral i atempta contra l'empleat. L'assetjament es dóna tant a nivell vertical (superior i subordinat) com horitzontal (entre companys).

   Aquest fenomen comença a ser massa habitual a les empreses, a causa d'una cultura altament competitiva i que sense prevenir les conseqüències, provoquen la rivalitat, la gelosia, l'enveja, el ressentiment i la frustració de l'agressor, qui tria a la seva víctima i inicia el procés de destrucció lenta i silenciosa involucrant i manipulant a altres companys, que no belluguen ni un dit a favor de la víctima; també són còmplices de l'agressor, qui, fent ús de diferents estratègies, assoleix que la víctima dubti de la seva pròpia capacitat, habilitats i competències afectant de manera severa la seva autoestima, i per mitjà de la intriga i la xafarderia veu danyat el seu prestigi personal i professional. La víctima presenta símptomes de depressió, insomni, baix rendiment, alteracions de la conducta i malalties psicosomàtiques, entre d'altres. Les empreses que permeten el mobbing es caracteritzen per la pèrdua de gen vàlida, alta rotació de personal, baixa productivitat i deterioració en el clima laboral. Tot això succeeix mentre l'empresa ignora que el lloc que va ser creat per a construir, crear, formar i proporcionar seguretat als seus treballadors, s'ha convertit en un camp de batalla on la destrucció de la persona objecte dels temors de l'assetjador és el més important i un cop assolit el seu objectiu l'assetjador  queda tot esperant una altra víctima per a continuar la seva destructiva labor.

   La crisi ha col.laborat directament perquè l'empresari ha trobat un mecanisme pel qual el treballador es veu forçat indirectament a marxar de l'empresa de manera voluntària i estalviar-se l'acomiadament improcedent malgrat les rebaixes laborals actuals a favor d'aquesta.

   Actualment l'assetjament moral o mobbing està inclòs en la nova Reforma del Codi Penal, aprovada el passat 15 de desembre de 2006. El 13 de novembre de 2009 s'aprovà el projecte que haurà de ratificar les Corts Generals, que s'espera sigui el dia 22 de desembre de 2010.

   En aquest projecte s'ha introduït els termes ‘assetjament moral'  dins de les causes de menyspreu que pot rebre un treballador. Les penes poden anar des d'econòmiques fins a dos anys de presó. A la premsa hi ha hagut precedents de sancions fins els 25.000€.

   Malgrat que s'acabi incloent l'assetjament moral com un fet punible, l'inconvenient és que no es considerarà els seus efectes sobre les persones com a malaltia laboral i, per tant, a la baixa laboral no pot constar com a motiu el mobbing. El fet de que no es consideri malaltia laboral es deu a la simptomatologia perquè hi ha altres situacions laborals, com l'estrès o personals, que poden donar lloc a símptomes semblants que el mobbing. Per tant, no hi ha, de moment, prou reconeixement legal a la tasca dels professionals sanitaris i terapeutes que atenen a víctimes de mobbing.

   S'ha avançat força en aquest terreny. El Govern ha fet un primer pas que ha obligat a les empreses a que contemplin l'assetjament moral o mobbing dins del programa de Seguretat Laboral, malgrat que molt poques ho posen en pràctica, altres defugen i molts treballadors ho desconeixen, l'avenç és significatiu. Només cal que la informació arribi als treballadors, inclosos els representants sindicals o els mateixos responsables de RRHH.

   Des d'ICV-Vallromanes volem col.laborar amb la seva difusió perquè les persones ens passem moltes hores compartint el nostre temps: a la feina, a l'equip d'esport, amb els veïns, a l'aula (bullying)... i no pot ser que aquestes relacions es converteixin en un camp de batalla diari.

Manel Debés.