01.08.17

Sara Vilà integra la Comissió de Verificació de Violacions de Drets Humans de les comunitats camperoles del Petén a Guatemala

La senadora ha viatjat a Guatemala arran del desallotjament de més de 490 persones del Petén, la meitat menors, per constatar quina ha estat la responsabilitat de l’Estat i quines violacions s’han comès

La senadora d’En Comú Podem, Sara Vilà, ha viatjat fins a Guatemala per formar part de la Comissió de Verificació de Violacions de Drets Humans que s’han comés contra la comunitat camperola de Laguna Larga, al Petén, a la que es va desallotjar el passat 3 de juny. Les més de 490 persones que hi vivien al poblat des de l’any 2000 sobreviuen actualment en condicions infrahumanes a la línia de demarcació entre Mèxic i Guatemala.

La Comissió d’investigació impulsada pel Diputat Leocaldio Juracán, que està integrada per la senadora d’En Comú Podem, l’advocat Ramon Cadena de la Comissió Internacional de Juristes i Robert Mercatante de la ONG Human Rights Defenders Project, ha estat constituïda durant aquest mes de juliol i durarà tres mesos. Les seves principals tasques seran constatar quina ha estat la responsabilitat de l’Estat en el desallotjament i verificar quines violacions de drets humans s’han comés després que l’aldea de Laguna Larga, considerada pel Consell Nacional d’Àrees Protegides (Conap) com un assentament il·legal, fos cremada i destruïda en part pels per ordre del CONAP amb l’ajuda de 400 soldats i 1.400 policies nacionals.

Vilà va oferir fa uns dies una conferència de premsa al Congrés de la República de Guatemala per esgrimir les primeres conclusions després de diferents reunions amb les Comunitats, la Procuradoria de Drets Humans, ACNUR, instàncies judicials i departaments del govern, així com una visita a la Comunitat de Laguna Larga per verificar la destrucció d’habitatges i l’estat de les persones que sobreviuen a la frontera.  Segons la Senadora, es constata que “hi ha hagut vulneració flagrant del protocol de la ONU en desallotjaments, no s’ha garantit un habitatge alternatiu, no s’està facilitant alimentació adequada ni atenció sanitària, tampoc l’escolarització als nens”. És per això que la comissió ha fet tres peticions urgents al govern guatemalenc: “Demanem que la comunitat pugui retornar als habitatges que no han estat cremats i els nens a l’escola que ara ocupen els militars, que es torni a dialogar amb les comunitats per trobar una solució pactada de reubicació i que s’aturin els futurs desallotjaments que estan en curs per tal de no provocar una crisi humanitària a la frontera més gran de la que ja tenim”.

“Cal trobar una solució en la que el compliment de la llei mediambiental sigui compatible amb el compliment dels Drets Humans i que permeti, en aquests moments, tenir cura dels infants, de les dones i dels ancians ja que es troben en una situació d’extrema pobresa i vulnerabilitat”, ha explicat Vilà. Tanmateix, la comissió ha denunciat que mentre desallotgen les persones més vulnerables, a la zona protegida continuen operant les xarxes de narcotràfic i taladors furtius d’arbres protegits.

En un altre ordre, segons un reportatge del diari Plaza Pública, el territori on estava assentada la comunitat es destinarà a promoure un projecte milionari de crèdits de carboni anomenat Guatecarbon, amb el que el Govern de Guatemala vol reduir la taxa de deforestació en un àrea de 500 mil hectàrees a canvi d’aquests crèdits. Aquest projecte, que durarà 30 anys, permetrà posar a la venda 38 milions de crèdits de carboni que equivaldrien a 122 milions de dòlars que hauran de ser destinats a reduir la deforestació, tot això a costa de desallotjar més de 150 famílies que el Document de Disseny del Projecte considera “una amenaça no només al projecte, també a la llei i l’ordre intern”