11.03.16

Urtasun pregunta a Brussel·les sobre la legalitat de la planta de compostatge de Plans de Conill

L’Eurodiputat d’Iniciativa Catalunya Verds, Ernest Urtasun, ha preguntat a la comissió́ del Parlament europeu si considera que el projecte de la planta de Compostatge d'Ossó de Sió respecta plenament la Directiva d’Hàbitats i la Directiva d’Aus. Urtasun ha fet aquest requeriment a Brussel·les tenint en compte que el Departament de Territori i Sostenibilitat va publicar una resolució mediambiental favorable rentment, i sobretot, davant la situació d’indefensió que viuen els veïns i veïnes dels municipis de la zona.

La Plataforma Salvem els Plans de Conill ha criticat reiteradament que la planta contravé les directives europees perquè l'activitat que s'hi portaria a terme és incompatible amb la preservació d'una àrea amb un alt valor paisatgístic, etnogràfic i arquitectònic considerable i sobretot perquè està sota la protecció de la figura ZEPA (zona d'especial protecció d'aus). La senadora de Catalunya Sí que es Pot, Sara Vilà, creu que la delcaració del departament de Territori "no té en compte els agents socials ni les persones i municipis afectats per valorar l'afectació, tampoc s’ha calculat l’afectació paisatgística ni l'opinió de la Comissió Europea, fet que ens obliga a demanar- la a través de l'eurodiputat d'ICV". La senadora i ex diputada per Lleida també ha anunciat que de nou tornaran a presentar la proposta de resolució al Parlament a través del grup de CSQP perquè "la Generalitat ha incomplert els punts aprovats en la resolució que vam debatre l'any passat al Parlament en els que es demanava a l’Ajuntament d’Ossó de Sió notificar els perjudicis d’atorgar llicència del projecte i a la promotora que retirés el material acumulat a la zona". Així mateix, la comissió de Territori i Sostenibilitat també va aprovar recuperar el financament públic de reactivació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la plana de Lleida, "fet que tampoc s'ha complert" assegura Vilà.

Per la seva part, el diputat segarrenc d’En Comú Podem per Lleida, Jaume Moya, ha destacat que si tira endavant l’equipament “l’afectació mediambiental és enorme, suposa un menypreu a la població afectada i minva el desenvolupament turístic i cultural, en especial el projecte de recuperació del poble deshabitat de Conill, el qual ja estava en marxa”. Moya ha lamentat que no es tingui en compte la normativa i es projecti l’ubicació de la planta en aquesta zona “quan és públic i notori que als voltants de Guissona –on està domiciliada la corporació promotora de l’equipament-, Tàrrega, Cervera o Agramunt hi ha lloc de sobres en els respectius polígons”. El diputat ha advertit del que suposa per l’Ajuntament d’Ossó i pel Govern de la Generalitat autoritzar unes instal·lacions en contra de la normatia europea “ja que si hi ha una futura sentència del tribunal de Justícia de la UE que declarés il·legal les llicències, els obligaria a indemnitzar la promotora, com en el cas de la plataforma Castor”.

Així mateix, Miquel Rodríguez, membre la Plataforma de Plans de Conill, ha apuntat que l’administració “hauria de reflexionar profundament i fer autocrítica per saber quin model de país vol. No és lògic fer trampa en la sostenibilitat del territori i prioritzar interessos privats a costa del patrimoni natural”. Rodríguez ha advertit que “s’ha fet una concentració parcel·laria encoberta, cosa que ha transformat ja la distribució de les zones on viuen les aus protegides i a més s’està potenciant una prova pilot de reg de suport, contravenint la normativa europea, tot plegat ha minvat la capacitat d’èxit de les poblacions estepàries”. Paral·lelament, destaca, hi ha una espècie herbàcia en perill d’extinció, la Limonium catalaunicum i la planta de compostatge no permetria que pogués sobreviure amb garanties.

Un Espai protegit per la legislació europea

Els Plans de Sió són un Espai Natural Protegit (ENP), té 3700 hectàrees de caràcter estèpic, està integrat dins les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) de les Terres de Lleida i la seua protecció es troba emparada per la legislació europea, en estar inclòs a la xarxa Natura 2000 i catalana, en estar inclosos al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) a nivell català. Un estudi científic, elaborat l’any 2003 per un equip de biòlegs i ambientòlegs per encàrrec de l’Ajuntament de Tàrrega, destacava que els hàbitats d'interès comunitari de la zona són els més ben conservats del terme i, alhora, va advertir sobre la seva extrema fragilitat. El “Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Espais Naturals Protegits (EPN) de la plana de Lleida i el pla de gestió d’aquests espais” (publicat al DOGC de 7 de juny 2010 i no modificat), preveu que "La zona de foment d’equipaments d’ús públic (clau 5) integra a efectes d’aquest Pla especial, tres emplacaments singulars existents dins l’àmbit del Pla i que corresponen a nuclis urbans abandonats: el poble de la Figuera al terme municipal d’Algerri, el poble de Conill al terme municipal de Tàrrega i l’antic campament o poblat de FECSA al terme municipal de Torres de Segre”.