Campanya Rodalies

Autor/a: Jaume Bosch

Mitjans on s'ha publicat l'article: Avui

Avui, quinze d'octubre, és un dia especial. Fa seixanta dos anys era afusellat a Montjuïc el President de la Generalitat Lluís Companys, víctima de l'acció concertada de dos dels règims polítics més cruels que ha patit Europa, el franquista i el nazi. Molts l'hi dedicarem durant la jornada uns moments de record. Tot i que no se si el nostre Govern hi està massa a l'alçada perquè no aconsegueixo trobar per enlloc en que consisteix el ""Dia del President Companys"" instituït pel Parlament, el mes de març d'enguany, a proposta d'ICV. Els actes que es celebren depenen sovint de l'entusiasme i la bona fe de grups com la Coordinadora Republicana que cada any ho commemora a La Vajol.
Avui, i no és casualitat, la Comissió per la Dignitat, convoca una concentració davant la Delegació del Govern Central a Catalunya, per exigir el retorn dels documents requisats a casa nostra per les tropes franquistes com a conseqüència de la guerra civil. A continuació tindrà lloc una manifestació fins la Plaça del Rei on es clourà la protesta amb el ""Diguem no"" d'en Raimon. Fa pocs dies, al Palau de la Música, Paco Ibáñez ens convidava a tornar a cantar ""A galopar"". Vistos els temps que corren haurem d'estar disposats a recuperar velles cançons de combat i a entonar-ne de noves. La setmana passada, la gent d'ICV, acompanyada d'historiadors de la categoria d'en Josep Fontana, exigien recuperar els papers del PSUC que es troben a Salamanca. La Laia Berenguer, vuitanta tres anys, comunista de tota la vida, m'explicava que alguns d'aquests documents els hi havien arrabassat a ella mateixa, i que era allà, tants anys després, exigint que l'hi fossin retornats per tal de dipositar-los a l'Arxiu Nacional Catalunya. Mentre, a Salamanca, s'ha inaugurat l'Exposició ""Propaganda de Guerra"" que inclou gran nombre de materials robats per l'exercit franquista en iniciar-se l'ocupació de Catalunya. La Ministra ha menystingut fins ara totes les peticions de retorn , entre elles les de cinc centes personalitats de quaranta set països diferents, des de Mario Soares o Rigoberta Menchú a Georges Moustaki, Peter Gabriel o Noam Chomski. L'historiador Javier Tusell ha titllat el comportament del Ministeri com ""el resultat de la combinació entre la desídia, la incompetència i la mala intenció"".
I avui també, el Congrés de Diputats viurà una votació amb una alta càrrega simbòlica: la cambra s'haurà de pronunciar sobre la moció presentada per Joan Saura exigint la dimissió de la Ministra d'Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, Pilar del Castillo. Tot i que molts ensenyants trobarien més que justificat que la petició es basés en la seva actuació com a responsable de temes relacionats amb l'ensenyament i, en concret, del Projecte de Llei de Qualitat Educativa, la Moció, en aquest cas, es fonamenta en la seva gestió inacceptable al front del Ministeri de Cultura, deixant de banda també si aquest ministeri hauria d'existir en un Estat plurinacional.
La Moció d'en Joan Saura es basa en la negativa de la ministra a negociar el retorn dels papers de Salamanca a Catalunya i en la concessió d'importants subvencions a la Fundació Francisco Franco.
Mentre les fundacions catalanes es veuen obligades a traduir al castellà els seus estatuts (aprovats per la Generalitat de Catalunya) per tal de sol·licitar subvencions al Ministeri, Pilar del Castillo troba d'allò més normal que el Govern col·labori amb una entitat dedicada a lloar i justificar el règim polític que va ser el causant directe de la mort del President Lluís Companys i de molts milers de persones. La senyora Ministra va afirmar el dia dos d'aquest mes al Congrés en resposta a una pregunta d'ICV que ""la Fundació Francisco Franco és una fundació sense finalitats polítiques"". Així doncs, no és una actitud política, defensar com es fa a la pàgina web de la Fundació que ""l'Alzamiento no fou un cop d'estat desencadenant de la guerra"" que ""els governs del Front Popular ja estaven il·legitimitats"" i que les forces sublevades ""varen tenir raó"" i que la seva acció ""va quedar legalitzada davant la història""
Per això, en Joan Saura ha inclòs com a primera part de la Moció que avui es discuteix al Congrés dels Diputats la condemna explícita de ""l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 contra el govern legítim del Front Popular i contra la República"". En la justificació, la connivència o la disculpa d'aquella dictadura hi trobem les arrels ideològiques que expliquen determinades actituds.
Suposo que la Moció no serà aprovada. Seria desitjable però que el PP es quedés sol i, si més no, que tots els diputats i diputades catalans la votessin. Ja ho veurem. Però, com a mínim, la senyora Pilar del Castillo s'haurà d'escoltar que, aquest quinze d'octubre, aniversari de la mort del President Companys, jornada reivindicativa organitzada per la Comissió de la Dignitat, seria un bon dia per a presentar la seva dimissió.