Cornellà de Llobregat

No és Garzón un jutge que compti amb les meves personals simpaties, bàsicament per tres raons:

1. Ha criminalitzat , sense distinció i de manera extrema, a tot l'entorn abertzale, tancant diaris, igual que en els millors temps del franquisme, ha fet sospitosos/es de terrorisme a totes les persones que alguna vegada o per costum prenem "un pote" en les Herriko Tabernes ( un bar) o a qualsevol jove que ha fet un taller de fotografia o de skateboard en un Gaztetxe ( Casal de joves)

1. Garzón va anar a les llistes del PSOE i quan Felipe Gonzalez li va negar la cartera ministerial que ell volia, els va deixar plantats i gual que ha fet fa poc Manuel Pizarro con el PP

1. Ha fet una autobiografia on queda palès que la seva única ideologia és "el culte a si mateix".

No obstant això, no puc deixar de mostrar la nostra preocupació i perplexitat perquè el jutge Garzón pugui arribar a seure a la banqueta dels acusats pel fet objectiu d'haver estat l'únic jutge que ha intentat donar resposta a les víctimes de desaparicions forçades i a las seves famílies ocorregudes a la guerra civil i al llarg de l'obscura  i trista postguerra, també coneguda pel franquisme.

I tot això promogut per la Falange i altres entitats afins.

Les normes internacionals sobre drets humans especifiquen clarament que el crim de desaparició forçada NO prescriu i entorpir la seva investigació és, a més a més un delicte.

El CGPJ y el Tribunal Suprem  han de prendre ara una decisió històrica: respectar la Llei i les responsabilitats constitucionals, o permetre que la ideologia i la impunitat prevalguin sobre els  criteris de justícia.