Europa

Autor/a: Joan Boada

Enguany celebrem el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i Europa ho fa aprovant una directiva vergonyosa, que camina en la direcció contrària als drets fonamentals consolidats en les darreres dècades. Celebrem els drets aconseguits fa 60 anys amb l'aprovació d'una directiva que es podria emmarcar en el segle passat, que categoritza les persones en legals i il•legals i els atorga drets diferents. Europa hauria de sentir vergonya de celebrar l'aniversari d'una declaració de la qual sempre n'ha fet bandera, amb l'aprovació d'una directiva que atempta contra els drets de les persones. Lluny queda aquella Europa de la igualtat, llibertat i fraternitat, que volia fer d'estel civilitzador, exemple a seguir per la resta del continent.

Una directiva que estableix la possibilitat de retenció a centres d'internament de sis a 18 mesos per una simple falta administrativa -no tenir papers-, la impossibilitat de retorn a Europa en 5 anys com a mínim, menors en centres d'internament o repatriats sense les seves famílies i ni tan sols amb la possibilitat que tornin les seves famílies al país de recepció. Preveu detencions de caràcter administratiu i no judicial, sense garanties judicials que garanteixin el compliment dels drets humans. Una directiva que limita drets de persones que no han comès cap delicte, reprimeix i estigmatitza en lloc d'integrar.

I hem d'estar atents, perquè l'actual "crisi econòmica" serveix de pretext a les classes acomodades per responsabilitzar dels costos de la mateixa a les persones més vulnerables. Nicolas Sarkozy i Silvio Berlusconi així ho dictaminen amb les seves estigmatitzacions sobre les persones migrants pobres, "xusma", demanant que els seus drets bàsics han de supeditar-se a un contracte d'integració que a ningú més s'exigeix. Hem de preparar-nos per afrontar el repte de desvincular l'estigmatització del vincle entre immigració il•legal i delinqüència i que això serveixi per limitar drets i llibertats en pro de la seguretat. I treballar perquè el Govern no caigui en les pressions demagògiques de la dreta, com ha fet en altres temes, posem per exemple l'avortament.

Cal treure la careta al PSOE d'esquerra progressista. Sento vergonya i indignació pel paper dels membres del partit que governa l'Estat espanyol, sota el lema enganyós del progressisme han estat capaços, excepte dues honroses excepcions, de votar contra els valors de l'esquerra i del progressisme, dels drets socials i fonamentals, dels drets de les persones que emigren dels seus països d'origen per necessitat. I això no hauria de sorprendre'ns en excés, ja que el Ministre Celestino Corbacho va anunciar les intencions del Govern de limitar el reagrupament familiar, com el que parla de mercaderies i pendent de reformar la Llei d'estrangeria.

La crítica de les entitats socials, sindicals, ONG ha estat clara i contundent acompanyada només del grup Els Verds i l'Esquerra Unitària, que han rebutjat aquesta proposta. Aquesta votació demostra la poca diferència entre el Partit Socialista i el Partit Popular, pel que algunes polítiques es refereix.

La memòria històrica també ens hauria de servir per recordar que aquest país també ha estat un país d'emigrants, molts països van rebre espanyols (no només durant la Guerra Civil) amb els braços ben oberts. Això mateix passa amb Itàlia, el país que més restriccions esta posant a les persones immigrants, sembla que també han oblidat les seves massives migracions als Estats Units.

I per últim potser Europa hauria de recordar el deute social, ètic i ecològic en relació amb l'explotació per part de la UE dels recursos de l'Àfrica Occidental i d'altres països del sud i est, i coresponsabilitzar-nos amb els seus problemes i les causes que els fan migrar. La immigració i els factors que la provoquen també són responsabilitat d'Europa, no caritat o paternalisme, són un deute històric i l'estricte respecte als drets humans.