Europa

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, s’ha mostrat avui satisfet amb el dictamen de l’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, Verica Trstenjak, previ a la sentència, que dóna la raó al posicionament defensat per ICV respecte el cànon digital al considerar-lo “indiscriminat”. Una pregunta del eurodiputat Raül Romeva a la Comissió Europea, el 2007, ha estat una peça clau per la defensa d’aquesta iniciativa. La sentència, en cas de ratificar el dictamen, posarà fi al cobrament del cànon digital a l'Estat Espanyol.

Avui s'ha fet públic el dictamen de l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Verica Trstenjak, previ a la sentència del judici del TJUE que està decidint si el cànon digital que s'aplica a l'Estat Espanyol s'adapta a la normativa europea.  El dictamen,  dona la raó als advocats de l'empresa que s'enfrontava a l'SGAE en 5 dels 5 punts plantejats. Segons el text, el cobrament del cànon és indiscriminat i s'ha d'anul·lar el seu cobrament en cas de suports i aparells per a finalitats alienes a la còpia privada. Per tant, en cas que la sentència del TJUE validi el dictamen de Verica Trstenjak, els particulars que acreditin que el material s'utilitzarà únicament per a d'ús còpies privades, així com les Administracions Públiques i les empreses, deixaran de pagar el cànon a productes com mòbils, càmeres digitals, cd's, dvd's, copiadores, etc.

Aquest judici és fruit de la defensa de l'advocat Josep Jover en un judici en què l'SGAE denunciava una empresa de material informàtic i que va portar a l'Audiència de Barcelona a plantejar la qüestió prejudicial pel possible incompliment de la directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonització dels drets d'autor.

Pregunta de Romeva, el 2007

Raül Romeva va preguntar al 2007 quina era l'opinió de la Comissió sobre l'aplicació indiscriminada del cànon digital exigint un pronunciament sobre si la Llei de la Propietat Intel·lectual espanyola s'adequava a la directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonització dels drets d'autor. La pregunta realitzada conjuntament amb l'Associació d'Internautes, exigia el posicionament de la Comissió Europea que fins aleshores havia mantingut el silenci.

Per l'advocat Jover, "la pregunta de Raül Romeva va obligar la Comissió a posicionar-se, cosa que ha estat clau per poder defensar amb majors arguments jurídics el que per nosaltres és evident, la il·legalitat d'un cànon indiscriminat".

El senador Guillot: “El cànon digital és injust”

També s’ha mostrat satisfet amb el dictament del TJUE el senador d’ICV, Jordi Guillot, qui també ha portat a terme diferents iniciatives contra el cànon digital a la Cambra Alta. Guillot ha posat de manifest que la figura del cànon "no genera els resultats per als que va ser creat" i, a més, "prové de la transposició d'una directiva europea feta al gust de les entitats de gestió". El senador per Barcelona ha definit aquest cànon digital com a "injust" i ha remarcat que “no resol cap necessitat i , a més, està molt mal vist”.

Guillot ha detallat que, en concepte de cànon digital, es recapten 110 milions anuals, dels quals 50 provenen dels suports de gravació de més consum (CD i DVD). En canvi, els productes digitals de gravació amb més capacitat només representen 15 milions del total recaptat. El senador de la Entesa per al Progrés ha denunciat que "es cobra un cànon sobre una activitat prohibida que no atura la pirateria i que ens converteix a tots en responsables". A més, Guillot ha afegit que no sempre es calcula aquest cànon sobre la base del comportament real dels consumidors.

Per últim, Guillot ha posat de manifest la política de lobbys que exerceixen les entitats de gestió. Per aquesta raó, el senador ha remarcat que són “els poders públics els que estableixen els cànons, no pas les entitats de gestió”.