ICV-EUiA Girona

Autor/a: Joan Boada

Càrrec de l'autor dins d'ICV: President d'ICV a les comarques gironines

Mitjans on s'ha publicat l'article: AVui+El Punt, 27 de juliol de 2010

El juliol del 2010 passarà a la història del nostre país com el mes en què el desacord entre Catalunya i Espanya es va fer manifest després de dècades de pacte constitucional. Desacord manifest perquè després de quatre anys –aviat és dit– el TC dicta sentència contra l'Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya i referendat a les Corts espanyoles. Desacord manifest perquè un tribunal deslegitimat dicta una sentència amb una forta càrrega política que es remet moltes vegades a la indissoluble unitat d'Espanya. Desacord manifest perquè des de l'excloent nacionalisme espanyol encara a hores d'ara i en ple segle XXI ni es comprèn ni s'accepta el sentiment nacional de la majoria de catalans. I desacord manifest perquè ara més que mai i per sobre de totes les altres veus al país se senten els crits d'aquells que clamen per la independència respecte de l'Estat espanyol.

Des dels seus inicis, ICV no ha canviat la seva proposta de model d'Estat. Ni ha canviat la posició sobre el fet nacional. Ja des de l'època del PSUC hem plantejat la necessitat del dret a l'autodeterminació (el que ara en diuen dret a decidir) del poble de Catalunya. Una vegada aconseguit, des de la nostra llibertat apostàvem per un model federal fort. Aquest, des del nostre punt de vista és el que ens garanteix la cohesió social necessària per fer que un país avanci. I aquesta cohesió social per a nosaltres és irrenunciable, perquè un país enfrontat, un país dualitzat, mai és una aposta de futur ni ens porta enlloc.

La sentència del TC és un cop molt fort però no pas definitiu. Les decisions d'un poble no es prenen pas a cops de destral. Ni ells aconseguiran que nosaltres no continuem lluitant per tenir més poder polític i econòmic, ni nosaltres podrem deslligar-nos de l'Estat sense res més. A la ciutadania li hem de donar respostes, no pas falses expectatives. El tot o res no val en política. Si volem ser independents tenim l'obligació de dir a la gent com ho farem. Hem d'explicar quines reaccions econòmiques, socials, polítiques podria provocar a Espanya i a la resta d'Europa una decisió com aquesta. Hem de tenir aliats i per ara no es veuen enlloc, ni a Espanya ni a Europa. Per això nosaltres proposem un camí com el que han obert el Quebec al Canadà o Escòcia a les illes Britàniques. Preguntes clares sobre com ens volem governar i de quina manera. Autodeterminació no és el mateix que independència.

Encara sóc d'aquelles persones d'esquerres que volen pel seu país més justícia social, més democràcia econòmica, més igualtat i més economia sostenible. Vull un govern d'esquerres, independentment de si és federal o independentista. Vull llibertat per escollir, el dret a decidir. I això és el que ha plantejat ICV sempre i ja es plantejava des de la creació del PSUC el 1936. Catalunya necessita respostes positives, realistes, il·lusionadores, no pas aventures i aventurers que només provoquen frustració.

Joan Boada