Govern de la Generalitat

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha fet avui una crida a la convivència i la tolerància a Salt i ha demanat que “no deixem que la crisi ens enfronti, menys encara a aquells que pitjor ho estan passant, com treballadors, comerciants o petits empresaris”. Boada també ha assegurat que “no s’escatimaran esforços per garantir la seguretat de totes les persones a Salt com a tot Catalunya” i que “redoblarem l’ aposta per la solidaritat i la cohesió social, fent un esforç conjunt per assegurar els drets i el benestar de tothom”. Sobre les peticions de diversos ajuntaments per tenir més autoritat sobre els Mossos d’Esquadra, Boada ha recordat que “la llei dóna potestat als alcaldes per fer les juntes de seguretat locals on estan representats alcaldes, policia, i altres agents, on es planifiquen les actuacions en funció de les necessitats que tingui el municipi” i “on els alcaldes demanen i se’ls dóna resposta”.  També ha posat exemples d’operatius concrets de reforç com els que s’han posat en marxa a Salt i a Castelldefels o els que s’engeguen durant la temporada de Nadal.

 

El secretari general d’Interior ha fet aquestes declaracions a l’auditori de la Factoria Cultural Coma-Cros de Salt, que avui ha acollit l’ homenatge als veïns de les comarques del Gironès i la Selva que van ser represaliats pel franquisme, un acte organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) amb la col·laboració de l’ajuntament. Boada ha definit l’homenatge d’avui com “un acte de reivindicació de la lluita antifranquista” i “un deute pendent de les institucions”,  ha reivindicat les polítiques de recuperació de la memòria democràtica del govern català i ha recordat que “una societat democràtica sòlida no es pot basar en el silenci i en l’oblit”. També ha afegit que “traslladar cap al futur el valor del compromís ciutadà i la força de l’acció col·lectiva en el progrés social” és el millor homenatge a tots els qui van lluitar per la democràcia i la llibertat i van ser represaliats.

 

 

En el seu parlament, l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, ha destacat que el d’avui “és un reconeixement per als qui van patir la repressió durant la guerra i el franquisme” i “un deute per haver treballat per la llibertat i perquè tinguem la democràcia que tenim”.

 

Més de 150 persones han assistit a l’homenatge i 17 veïns que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista han recollit el diploma de reconeixement. També hi ha assistit el director dels Serveis Territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Girona, Marc Vidal.

 

L’acte ha comptat amb el testimoni de Paulí Pallàs(Girona, 1920) enviat al front amb només 17 anys, exiliat, detingut en batallons de l’exèrcit i empresonat a la presó de Salt per la seva militància política.  Pallàs ha lamentat que “la Transició va silenciar les víctimes, hi va haver mutisme i oblit” i ha recordat que “sense memòria no hi ha història”.

 

El d’avui és l’últim dels quatre homenatges que s’han celebrat a la demarcació de Girona. Palafrugell va acollir el primer acte el 13 de febrer, Figueres el 20 i Olot el 27. Tot plegat, s’emmarca en un programa de 24 homenatges organitzats per la Generalitat a tot Catalunya i que en les pròximes setmanes se celebraran també a Manresa, Reus, Lleida o La Seu. En tots els homenatges es lliura un diploma de reconeixement als represaliats que van patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. Es tracta d’un document simbòlic que es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”. 

 

 

Des de l’any 2.000, 711 veïns de les comarques del Gironès i la Selva han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura. 429 eren del Gironès (226 de Girona) i 282 de la Selva (32 de Santa Coloma de Farners), les dues comarques homenatjades avui. En total, prop de 2.000 gironins han estat indemnitzats i a tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. La convocatòria d’indemnitzacions continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.