Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Jaume Bosch

Càrrec de l'autor dins d'ICV: President del grup parlamentari d'ICV-EUiA

Mitjans on s'ha publicat l'article: Avui

La celebració amb normalitat de la consulta d'Arenys de Munt ha de ser vista com a positiva des d'una perspectiva democràtica. Cal destacar l'actitud del departament d'Interior, que va saber assegurar la tranquil·litat malgrat la provocadora manifestació de la Falange. Aquesta actuació contrasta amb l'equivocada i desproporcionada intervenció del govern central.

El que ja sabíem

Els resultats de la consulta (quinze punts menys de participació que en el referèndum de l'Estatut, que llavors tothom va considerar molt baixa) han demostrat el que ja sabíem: una part de la població catalana (entre el dotze i el vint per cent segons les enquestes) desitja que Catalunya sigui un estat independent. Al nostre país aquest fet es viu amb una normalitat que contrasta amb la urticària que provoca a Madrid. Alhora molta gent és conscient de la utilització partidista de la qüestió: les CUP per desgastar ERC; Esquerra per desgastar CiU; i Convergència per desgastar el govern.

ICV defensa el dret a l'autodeterminació. Aquest dret comporta reconèixer la capacitat de Catalunya de decidir el seu futur sense cap limitació. Però també significa poder optar entre diverses alternatives: que Catalunya sigui una simple regió, que continuï com a comunitat autònoma, que tingui un Estat propi amb una relació federal o confederal amb l'Estat espanyol, o finalment que esdevingui un Estat independent. La població hauria de poder analitzar i debatre les diverses alternatives amb llibertat d'expressió per a totes. A Escòcia s'estudia la possibilitat de posar a votació no dues opcions sinó tres: la continuïtat de l'actual autonomia, un augment considerable de l'autogovern per al país, o bé la independència.

També l'Estatut

Des d'algunes plataformes es contraposa autodeterminació a l'Estatut. És contradictori que qui diu defensar el dret a decidir no accepti el resultat de la darrera vegada que el poble català ha exercit aquest dret en el referèndum del 2006. Estatut i autodeterminació no són vies contraposades. Es pot defensar l'Estatut i el seu desplegament com a prioritat actual i apostar alhora pel dret de Catalunya a exercir en un futur l'autodeterminació. I es pot fer des de la valoració positiva de l'increment d'autogovern que l'Estatut i el nou acord de finançament suposen. No cal veure-ho tot malament i fomentar la frustració pensant que així s'avançarà més ràpid.

El catalanisme sempre s'ha basat en la defensa de la cohesió social i en l'afirmació de Catalunya com un sol poble. Tota opció de futur ha de tenir molt present si enforteix o afebleix aquesta cohesió, i més davant la greu crisi econòmica que vivim. Si tothom, començant pels promotors de les consultes, sap que la participació i els resultats a les grans ciutats i a l'àrea metropolitana de Barcelona serien ben diferents dels d'Arenys de Munt, ¿no podríem definir com s'avança col·lectivament en l'autogovern des de la màxima unitat política i social sense perdre una part de la nostra societat pel camí?