Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Francesc Pané

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Diputat d'ICV-EUiA al Parlament

Mitjans on s'ha publicat l'article: Avui

Montaigne: "No he sabut veure sense malestar la persecució i la mort d'una bèstia innocent [...]. El cérvol que ja no té defensa ni alè, i que sense altre remei se'ns lliura, a nosaltres que el perseguim, i ens demana perdó amb les seves llàgrimes, sempre m'ha semblat un espectacle ben desagradable". El pensador em dóna permís per afirmar que l'home no és el centre del món. Galileu i Einstein juren que en l'univers tot gira entorn de tot i que tot se sosté per la força de la diversitat. La civilitat d'una nació es mesura per les seves escoles, per la cura dels seus ancians o pel respecte amb què tracta els seus animals i boscatges. La mida la dóna la manera com la comunitat s'endreça i com governa sobre la vida, l'aigua i l'aire.

La llei catalana que ordena la protecció dels animals no és només un codi d'exigències, sinó el codi democràtic d'una elevada consciència col·lectiva. D'aquella saviesa, però, n'han quedat al marge proteccions necessàries, més enllà de la correcció política. Els toros, entre d'altres. Res no és fàcil... Sovint topem amb caires culturals que depenen de la intenció humana... Cert. Però avui, madurs per fer-ho, afirmem que no és justificable l'escena de la mort aclamada després del turment. Quan l'ostentació del dolor aliè i de la conquesta abatuda són espectacle de l'orgull antropocèntric, la dimensió humana que l'ha causat és baixa com el fang. És l'home qui sosté l'arma. Per a l'home primitiu és excitant la immolació ritual d'una carn aliena! L'espectacle de la plaça de braus és l'esclat del mascle. No és pulcre, perquè no guarda igualtat en la lluita, i l'agonia és tota de l'animal. La festa esdevé la cerimònia del poder guanyat amb engany i amb avantatge. ¿Quin preciosisme en les espines de les banderilles, en la pulla, en l'estoc que perfora vísceres ja postrades? La crueltat o la saviesa amb què tractem els animals mesura la nostra evolució. Si Europa demana als ramaders que inverteixin en el benestar dels animals; ¿hauríem de tolerar la tràgica desolació dels toros en l'arena?

Catalunya vol acabar amb la lírica del turment. No hi ha música en els cornetins que anuncien la nova estació del calvari ni poètica en l'escarni del toro sota els crits. L'horror de la violència no justifica res que s'imposi per aquest horror. No és estètica l'agonia del toro, sinó el seu pas lliure sobre l'herba.

Hi ha mala fe en qui defensa les curses de braus per la pervivència de la seva raça. És com l'argument del rapte i hi ha candor culpable en qui les justifica com a art. La festa taurina no és de l'espanyolisme fondo: hi ha desenes de places a Iberoamèrica i a Occitània. I a tot l'àmbit català es contemplen homes de purpurina amb les mans ensangonades per les orelles del toro abatut. L'espasa de la festa no és de dretes: travessa totes les ideologies. El que importa és saber-nos reconèixer en la nova sensibilitat i ser-ne dignes. Importa el rebuig a les violències. No hem prohibit la cadena perpètua, la pena de mort, l'excés de velocitat?Al costat de "Prou", moltíssimes persones proclamem un mateix desig: alliberar-nos d'un espectacle cruel i neuràlgicament incívic. Supliquem que la comunitat no permeti que la festa de la sang enteli la conquesta d'una civilitat guanyada a pols.