Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Joan Saura

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Mitjans on s'ha publicat l'article: El Periódico

A Catalunya tenim el privilegi de comptar amb un dels millors cossos de bombers, amb un prestigi consolidat internacionalment, que demostra la seva vàlua afrontant amb professionalitat i eficàcia més de 80.000 serveis l’any. És el mateix cos de Bombers que el 21 de juliol passat, en les tasques d’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan, va patir l’atrapament mortal de la unitat del GRAF Lleida. En aquest accident, en Jaume Arpa, en David Duaigües, en Ramon Espinet, en Jordi Moré i en Pau Costa perdien la vida i en Josep Pallàs quedava greument ferit.
Aquest accident va ser conseqüència d’un seguit de factors adversos que s’han explicat amb detall en l’informe que s’ha enviat a la jutgessa i, quan m’ho ha permès el secret de sumari, en les meves dues compareixences al Parlament a petició pròpia; amb la informació lliurada als familiars de les víctimes i als representants sindicals; en una roda de premsa de tres hores en què es va repartir i explicar l’informe elaborat pels Bombers relatant minut a minut tot el que va passar; i també amb el contacte permanent amb els mitjans de comunicació. No s’ha fet mai pública tanta informació sobre la gestió d’un incendi.

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el mateix cos de Bombers de la Generalitat han estat els primers interessats a voler estudiar què va passar exactament. La intenció no era ni buscar un culpable entre les persones que ho van donar tot en aquell incendi, ni cobrir o defensar ningú. El culpable és el foc i els seus autors. Però cinc dels nostres millors bombers hi van perdre la vida i havíem de saber què va passar i què es pot fer per millorar els nivells de seguretat que hi havia fins aquell moment. Dels accidents se n’aprèn, quan es disposa a posteriori de tota la informació. I aquest és l’exercici que estem fent.
El dia 20 de juliol hi havia un operatiu dimensionat per a un incendi de 60 hectàrees, amb una vegetació i orografia difícils. La tarda del 21 es va complicar molt per les ratxes de vent, amb contravents imprevisibles, múltiples reproduccions del foc i el tràgic accident. Tot i aquestes condicions dures, els Bombers van evitar que el foc arribés a Horta de Sant Joan.
Un primer informe dels Agents Rurals atribuïa la causa de l’incendi a un llamp, però es van investigar també altres hipòtesis i, finalment, es va aconseguir detenir els dos presumptes culpables, amb el posterior reconeixent de l’error inicial. És un èxit de la investigació dels Mossos d’Esquadra, que han estat treballant sota el secret del sumari decretat per la jutgessa.
Darrere d’aquest incendi d’Horta de Sant Joan hi ha molt dolor personal, tant de les famílies com dels amics dels bombers morts i ferits, i també de tot el col·lectiu dels Bombers. Reclamem que es respecti aquest dolor i que ningú l’instrumentalitzi.

MOLT AVIAT vam veure, però, com alguns aprofitaven aquest accident per sembrar el dubte sobre el bon servei dels Bombers i treure’n un interès. L’oposició diu que no els vol atacar, però, d’altra banda, els acusa de relaxació o de manca de coordinació. Com es pot dir això d’uns servidors públics amb un historial com el seu? S’han fet servir sense escrúpols dades imprecises i, en alguns casos, rotundament falses, que han provocat un dany immerescut al cos de Bombers. I cal recordar una obvietat, que qui defensa l’interès públic no és l’advocat d’una part, tot i que alguns li han donat més credibilitat que als informes oficials.
La realitat és que tenim uns bombers que porten la professionalitat més enllà del seu deure, que arrisquen la seva vida per assegurar la nostra tranquil·litat. Les persones que érem aquells dies a Horta de Sant Joan vam poder comprovar com van treballar en torns molt durs, en condicions adverses i amb l’estrès que suposà l’accident mortal de GRAF Lleida.

A partir d’aquesta constatació, el que hem proposat són un seguit de millores amb l’objectiu de reforçar encara més les mesures d’autoprotecció, en línia amb l’augment de personal i la modernització de les instal·lacions, els vehicles i el material que ja estàvem duent a terme 1, tal com vaig exposar en seu parlamentària. L’oposició no ha dit res sobre aquestes propostes de millora.
Vivim en un país democràtic on les institucions funcionen. Cal que tots plegats apel·lem al sentit comú i deixem que la justícia faci la seva feina. Hi ha una investigació judicial oberta i n’hi ha una d’interna, que depèn del Comitè de riscos laborals i salut del mateix cos de Bombers. A què treu cap, doncs, senyor Mas, crear ara una tercera instància investigadora, contradient, a més a més, el seu compromís de l’any 2002: “No demanaré mai cap comissió d’investigació parlamentària, encara que sigui a l’oposició, perquè només serveixen perquè els polítics es tirin els plats pel cap”? Com que no tenim res a amagar, també hi col·laborarem per poder contribuir a una anàlisi rigorosa. Però reclamem més respecte per la tasca d’aquests professionals i pel seu dolor. En política no s’hi val tot per criticar l’adversari. No permetrem que es malmeti la imatge i l’autoconfiança que necesita i es mereix el nostre cos de Bombers.