Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Salvador Milà

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Diputat d'ICV-EUiA

Mitjans on s'ha publicat l'article: El Periodico

Avui, la majoria de responsables polítics i econòmics s'apunten desesperadament a previsions de recuperació econòmica en termes de creixement del PIB, del consum i de la producció, en la perspectiva de finals d'aquest any 2010 o el 2011, però no pas en termes de creació de llocs de treball nets, que situen més enllà del 2012... I ho fan basant-se en la confiança que Espanya i Catalunya seguiran -encara que amb retard i amb més debilitat- l'estela de la recuperació dels països europeus i en especial de la zona euro, com si es tractés d'un efecte col·lateral, una propina, cosa que implícitament ens situa en la perifèria del sistema econòmic europeu.
Els principals responsables polítics i econòmics semblen refiar-se més dels ajustos salarials, de les pensions i de la despesa pública que no pas de les tan proclamades, però sempre ajornades, reformes estructurals de la nostra economia, tant en el sector financer -fent que els diners públics de la reordenació arribin a les empreses i als consumidors-, com en el sector industrial o de serveis, amb una aposta decidida per nous sectors productius, per una nova política energètica d'estalvi, d'eficiència i d'aposta per les renovables, o, en fi, per la modernització i reconversió de sectors industrials tradicionals cap a nous productes més sostenibles i amb més innovació tecnològica. ¿Per què és tan difícil abordar aquests canvis?
En la seva conferència del 4 de febrer passat al Poblenou, en Joan Herrera, secretari general d'ICV, es va atrevir a dir que aquestes reformes estructurals fan necessaris canvis en les classes dirigents d'aquest país, en especial en les estructures representatives i en els lideratges dels sectors empresarials i en les institucions de formació i opinió econòmica, com també en els mateixos àmbits dels responsables de les polítiques econòmiques.

És un fetconstatable i preocupant que els emprenedors, directius, professionals o científics que estan impulsant els sectors productius emergents, de futur per al nostre país, i que estan fent aportacions en termes d'innovació tecnològica, de noves energies, de productes i de processos productius més eficients, més ecològics i en definitiva més moderns, no ocupen el lloc que els correspon en les primeres línies de les organitzacions empresarials, ni en els fòrums econòmics, ni en el món acadèmic, massa copats per persones i per idees lligades a la vella economia, a sectors madurs, o definitivament obsolets, amb por al canvi i sense idees ni projectes que apostin pel canvi de model productiu i social.
El mateix es pot dir del sector de l'economia social o de les empreses que aposten per un treball de qualitat, més format i més estable; les cooperatives, les societats laborals i els nous emprenedors, malgrat ser els que estan resistint millor la crisi i els que més estan invertint en innovació i en treball més format i estable, tampoc es fan sentir en els fòrums empresarials, ni en el debat politicoeconòmic, ni reben l'atenció que es mereixen.

Si el futur econòmic passa pels nous sectors productius en què conflueixen treball industrial innovador, coneixement científic i tecnologia; si els sectors vinculats a la sostenibilitat ambiental i a les energies renovables són dels pocs que creen ocupació estable i de qualitat; si la recuperació de l'ocupació passa per empreses més responsables socialment, que s'adaptin millor als canvis i amb una més gran implicació dels treballadors i treballadores..., cal que els seus responsables, els nous emprenedors i els innovadors en tots els àmbits s'impliquin i assumeixin -per responsabilitat social, però també per interès propi- el lloc que els correspon al capdavant de les organitzacions empresarials, de les institucions, dels cercles econòmics, dels centres de formació, en el debat públic.

Aquest canvi de lideratges no passa -evidentment- per l'aparició de personatges mediàtics, ni es pot basar en gesticulacions, ni es tracta d'organitzar un desembarcament d'emprenedors d'èxit en les estructures clàssiques dels partits o de les organitzacions empresarials. És quelcom més complex: cal recuperar la necessària complicitat entre acció innovadora en el camp econòmic i intel·lectual i en el camp polític. L'experiència històrica ens demostra que Catalunya ha estat capaç d'avançar i d'innovar en el camp econòmic, social i cultural, quan s'ha donat el retrobament entre gent que tenia propostes a fer amb una visió més enllà dels límits de la pròpia empresa, del propi partit o de l'interès sectorial, científic o tècnic.
En situacions com la present, cal incorporar noves cares i noves idees al lideratge social, empresarial i polític, per tal com sols des d'un diàleg renovat -en els protagonistes i en les propostes- es podrà recuperar la credibilitat necessària per abordar les reformes necessàries. El canvi econòmic i social necessita la política, però la política sols es renova, sols es pot sanejar i modernitzar des de la societat. Diputat d'ICV-EUiA al Parlament.