Àmbit Justícia

L’àmbit de Dret i Justícia, com a part integrant de l’organització d’ICV, assumeix tots els seus valors, principis i cultura social transformadora, com no podia ser d’una altra manera, però, a més a més, el nostre àmbit s’identifica plenament amb la cultura jurídica derivada de l’Estat social i democràtic de dret; aquesta cultura jurídica vol dir, entre d’altres coses, que el poder legislatiu, el poder executiu i el judicial, és a dir, la creació, aplicació de les lleis i gestió de l’administració de justícia ha de portar a la pràctica allò que implica aquest model d’Estat: “Garantir la convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis d’acord amb un ordre econòmic i social just. Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular ...” -Preàmbul de la Constitució espanyola-; dit d’altra manera, els poders de l’Estat han de portar a la pràctica aquest model d’Estat social i democràtic de dret per a què els seus principis, consagrats constitucionalment, no quedin en paper i, menys encara, en paper mullat.
És per l’assumpció de la cultura jurídica de l’Estat social i democràtic de dret i, principalment, dels valors d’ICV, que l’àmbit de Dret i Justícia vol incidir en l’esfera sociopolítica, en el sentit que considerem que els anteriors valors i principis han d’emmarcar qualsevulla proposta legislativa o manera d’entendre, promulgar i aplicar les lleis i gestionar l’Administració de Justícia; per aquest motiu, un dels objectius de l’àmbit és el desenvolupament i aplicació del nostre programa de govern, en matèria de Justícia i Dret, tant en l’àmbit autonòmic català com estatal.

• Model de Justícia. El nostre programa de govern en matèria de Justícia i Dret pensem desenvolupar-lo i aplicar-lo mitjançant un Model de Justícia o manera d’entendre, crear, gestionar i aplicar les lleis.
• Llibre verd de l’Administració de Justícia. El Model de Justícia que proposa l’àmbit de Dret i Justícia s’identifica plenament en les recomanacions del Llibre verd de l’Administració de Justícia. El llibre verd de l’Administració de Justícia (elaborat conjuntament entre els actors jurídics i la Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, i aprovat pel Consell de Justícia el 25 de gener de 2006) recull les anomenades “Recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya”.

S’han de portar a terme el conjunt de recomanacions en temes tant essencials, entre d’altres, com la despesa pública en Justícia; l’ordenació dels òrgans judicials i de la seva activitat; la distribució territorial dels òrgans judicials; la dotació personal dels òrgans judicials, disminuint vacants; fomentar la incorporació de jutges i fiscals susceptibles de desenvolupar la seva carrera professional a Catalunya; millorar la oficina judicial amb el control de l’absentisme injustificat; infraestructura tecnològica; executar el Pla d’inversions en edificis judicials, i la garantia dels drets dels usuaris, es a dir, la justícia gratuïta, els drets lingüístics i la informació als ciutadans.
No obstant la importància del contingut d’aquest Llibre verd de l’Administració de Justícia, l’àmbit de Dret i Justícia vol incidir en les polítiques, com a un instrument més d’ICV, a través d’un model molt concret. En base als anteriors valors, principis, cultura jurídica, junt amb el contingut del Llibre verd de l’Administració de Justícia, aquest àmbit de Dret i Justícia elabora un Model de Justícia.

Les i els membres de l’àmbit fem propostes d’actuació. Aquest Model de Justícia és modificable i millorable evidentment, modificacions i millores que les fem els i les professionals que formem part de l’àmbit; aquestes propostes cal fer-les dins de l’àmbit però també, i prioritàriament, fora de l’àmbit de Dret i Justícia, és a dir, en les institucions allà on hi tenim presència (Universitat, Administració local, autonòmica, estatal, europea, Congrés, Senat, Parlament, etc.), o també allà on podem tenir presència: als mitjans de comunicació (articles als diaris, en revistes jurídiques o especialitzades, internet, “facebook”, etc.).

Un Model de Justícia al servei de les persones. L’àmbit de Dret i Justícia proposa aquest Model de Justícia a la societat i, especialment, als agents socials i jurídics que s’identifiquen amb els postulats d’ICV. Per tant, aquest model de justícia és, principalment, una proposta d’actuació a l’hora d’elaborar i d’aplicar les lleis o de gestionar l’Administració de justícia. Aquest model o manera d’entendre i gestionar l’administració de Justícia gira al voltant d’un principi bàsic: la llei, en general, i l’administració de justícia en particular, ha de ser eficaç, i eficaç vol dir que ha d’estar al servei de la ciutadania, de les persones; aquesta actitud de servei implica que l’administració de justícia:

• Ha d’estar al servei dels ciutadans i ciutadanes que han estat víctimes d’algun tipus d’injustícia, de violència o d’abús de poder.

• Ha de realitzar una gestió eficaç –sostenible- dels recursos (socials, econòmics, de medi ambient, culturals, etc.), mitjançant la promulgació de lleis que distribueixin aquests recursos a favor de la ciutadania en general i, en particular i preferentment, a favor dels sectors més desprotegits d’aquesta ciutadania, i més encara en temps de crisi econòmica. A títol d’exemple, pel que fa a la gestió de recursos econòmics, sols dir que és en aquests temps de crisi on la justícia gratuïta i la potenciació del torn d’ofici dels col·legis d’advocats s’ha de potenciar al màxim. Potenciar al màxim per poder garantir ineludiblement el compliment de la tutela judicial efectiva recollida a l’article 24.1 de la Constitució Espanyola, i que estableix textualment: “Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela  efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”. En resum, l’atenció a la població amb pocs o sense recursos econòmics ha de ser prioritat bàsica de l’administració de justícia.

• En definitiva, el Model de Justícia que hi proposem ha de tenir present, en tot moment, el respecte pel medi ambient, la sostenibilitat de les actuacions administratives, un tracte igualitari entre homes i dones, justícia gratuïta per a les persones amb pocs recursos econòmics, i un tracte respectuós cap a la cultura catalana (Dret civil català, drets lingüístics, etc.).
  

Finalitat. Conseqüència dels anteriors arguments polític – jurídics, es desprèn la finalitat d’aquest àmbit: el desenvolupament i aplicació del nostre programa de govern en matèria de Justícia i Dret allà on ICV té presència política o de govern,  mitjançant una manera específica de treballar en i des de l’Administració de Justícia: el nostre Model de Justícia.

Objectius. La finalitat de l’àmbit de Dret i Justícia la pensem portar a terme amb l’esmentat Model de Justícia, establint una sèrie d’objectius.

L’objectiu principal és el desenvolupament legislatiu de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya és l’eina essencial destinada a millorar el servei públic de la justícia de Catalunya, en benefici dels seus ciutadans i ciutadanes, i a protegir més efectivament els seus drets. Aquesta millora és factible sense produir cap fractura ni afebliment del poder judicial, la independència del qual és necessària en tota societat democràtica. Però, en un Estat social i democràtic de dret, aquesta independència ha d’anar acompanyada per un rendiment eficient i eficaç dels seus serveis. Des de fa anys, el model organitzatiu actual no dóna els resultats que li són exigibles i, per tant, és necessari que es reformi. La Generalitat, com a part de l’Estat de les autonomies, ha de tenir una major participació i una major responsabilitat en l’ordenació de l’Administració de justícia, si es vol satisfer les exigències legítimes de la seva ciutadania.

L’Estatut dedica el Títol III “Del poder judicial a Catalunya” i estableix quatre objectius fonamentals que, des de l’àmbit de Dret i Justícia, assumim i promourem:

1. Reforçar les instàncies judicials més properes a la ciutadania per accelerar la resolució dels litigis, sense pèrdua de les garanties exigibles en l’Estat de dret.
2. Descentralitzar la gestió dels mitjans personals i materials de l’Administració de justícia i ampliar la intervenció de la Generalitat per tal d’aconseguir una gestió més eficient i diligent del servei públic.
3. Desconcentrar el govern del poder judicial a fi d’apropar-lo a les necessitats de la societat on actua.
4. Reforçar la presència del català en l’Administració de justícia per protegir els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes.

• Competències de la Generalitat. El desenvolupament legislatiu de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ens porta a les competències de la Generalitat. Cal desplegar les competències de la Generalitat de Catalunya en l’administració de justícia, aquest és un objectiu polític fonamental.

• Prioritats. L’objectiu principal és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el desenvolupament legislatiu de les competències de la Generalitat, com acabem de dir, però l’àmbit de Dret i Justícia considera que, dins d’aquestes competències, cal donar prioritat a:

1. Constitució del Consell de Justícia de Catalunya (CJC) amb competències i recursos suficients per poder-nos dotar d’un model català d’administració de Justícia, que sigui àgil, eficaç, transparent i proper als ciutadans i ciutadanes. El CJC ha de ser l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Ha d’actuar com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
2. Violència de gènere. Són insuficients els jutjats de violència contra les dones contemplats a la llei 1/2004, ja que estan absolutament col·lapsats, esdevenint per tant  un instrument poc eficaç en la lluita contra la violència masclista, motiu pel qual:

•           Cal implantar nous jutjats de violència contra les dones.
•           Cal promoure la creació de xarxes comunitàries de coordinació per millorar l’atenció a les dones víctimes de maltractaments.
•           Cal promoure programes adreçats a homes maltractadors.

3)    Promoure una Justícia de proximitat i potenciar la Justícia de pau:

• Cal crear els nous òrgans de Justícia de proximitat, amb una àmplia extensió territorial, no sols als barris de les grans ciutats, sinó també a les ciutats petites i mitjanes –de més de 5.000 habitants- i a totes les capitals de comarca, de forma que abasti tot el territori de Catalunya,
• amb competències que ajudin a resoldre amb agilitat, proximitat i pedagogia els conflictes i reclamacions,
• per això cal que els Jutges i Jutgesses de proximitat tinguin una formació adequada i disposin dels mateixos suports i assessoraments tècnics que es preveuen en general per tots els òrgans judicials.
• Cal reforçar la formació permanent dels jutges de pau i dels secretaris d’aquests jutjats per a l’actualització dels seus coneixements i habilitats, en col·laboració amb els ajuntaments i associacions representatives d’aquests col·lectius.

4) Suport a les víctimes. Cal millorar –amb una major dotació pressupostària o de personal professional- els programes actuals de suport integral a les víctimes, especialment adreçat a les persones més vulnerables i a les afectades per delictes violents, que abastarà des de la denúncia dels fets fins a la finalització judicial de cada cas. 

5) El problema del “moobing” o assetjament moral és així mateix d’una gravetat important ja que comporta maltractament psíquic o moral, tant a la llar com o a la feina. El pateixen aproximadament unes 300.000 persones a Catalunya, amb l’agreujant que, en la majoria de casos, no es pot demostrar l’assetjament moral i no hi ha gairebé cap mecanisme legal per perseguir aquest problema. Caldria, doncs, proposar una llei integral de prevenció de l’assetjament moral a les persones. S’hauria d’impulsar així mateix la formació de juristes especialitzats en aquests tipus d’assetjament moral.

6) La mediació a Catalunya. La mediació a l’àmbit familiar: el Centre de Mediació Familiar de Catalunya va ser creat per la Llei 1/2001, de 15 de març, amb la finalitat d'actuar com a instrument especialitzat de la mediació familiar. La mediació a l’àmbit penal: igualment, la mediació - reparació en l’àmbit penal hi existeix, en la jurisdicció de menors, des de l’any 1992. No obstant això cal portar la cultura jurídica de la mediació més enllà de l’àmbit familiar i de la justícia juvenil; aquesta necessitat és deguda a la creixent complexitat tècnica i econòmica de molts procediments judicials, en especial aquells procediments que afecten els drets de les persones i els interessos col·lectius (en matèries de consum, subministraments, salut pública, medi ambient, ordenació del territori, arrendaments urbans i dret a l’habitatge, l’edificació, els serveis col·lectius, ja siguin de titularitat pública o privats, i  serveis bancaris i de contingut econòmic); per tot l’anterior, l’àmbit de Dret i Justícia considera que, igualment, és una prioritat l’ampliació de la medicació en l’ordre civil, administratiu, mercantil i  penal -de la jurisdicció comú o d’adults, mitjançant:

1. La consolidació dels actuals programes en funcionament de mediació i de serveis d’assessorament i  orientació, per mitjà de convenis amb col·legis professionals i organitzacions de consumidors i usuaris.
2. La creació  per llei del Centre de Mediació de Catalunya.
3. L’elaboració del Llibre Blanc de la Mediació.
4. L’aplicació i el desenvolupament de la Llei catalana de mediació en l’àmbit del Dret privat.
5. Promoure la mediació en l’àmbit de les relacions interadministratives.
6. Potenciar el paper de mediació i componedor del Síndic de Greuges de Catalunya, així com la dels Síndics i Síndiques, defensors i defensores locals. 

Comentaris

Afegir un comentari

1. 

   laura THU 14/10/10 22:28h

   lo podriais resumirlo un poco mas =O

Nou comentari

Nom

Correu electrònic

Comentari*

Copia el text que apareix a la imatge*