L'Hospitalet de Llobregat

• Quines són les causes més comunes del mercat de treball i del model productiu actual?
• Quines mesures son necessàries per pal·liar les conseqüències tan dramàtiques respecte del cost humà i també econòmic?
• Quines son les reformes necessàries per modificar els errors d'aquest passat tan present?

Abans d'iniciar-se la crisi, diferents sectors d'aquest país (partits, sindicats i alguna patronal...) veien la necessitat de corregir aquest model productiu, del que es començava a entreveure el seu esgotament, i que havia definit un mercat de treball dual:

D'una banda, sectors d'important valor productiu, amb treballadors/es amb contractes fixes i jornades reglades. De l'altre, sectors amb mà d'obra intensiva i poc valor afegit, caracteritzats per la temporalitat i la precarietat laboral. Aquest darrer sector ha estat ocupat en la seva majoria (excepte la construcció) per dones, joves i immigrants.

L'atur de llarga durada de les dones (amb taxes que doblaven la dels homes en la dècada de creixement econòmic), les condicions laborals precàries, la temporalitat, la jornada a temps parcial, la discriminació salarial i la nul·la existència de polítiques que fomentessin la conciliació laboral i personal ha caracteritzat la segregació laboral per raó de sexe en el nostre país.

Aquesta segregació ha estat el tret diferencial del model de mercat de treball espanyol en front del model de la resta Unió Europea. Així doncs els homes (a l'estat espanyol) aconseguien taxes mitjanes de treball, de condicions laborals i salarials, que es podien comparar a la mitjana de la UE. Per contra, les dones representaven la diferencia, la desigualtat: més atur, més temporalitat, més discriminació salarial, menys protecció social i menys mesures de conciliació familiar i laboral.

Per pal·liar aquest creixent atur massiu, el Govern de l'Estat Espanyol ha posat en marxa una sèrie de mesures econòmiques que tendeixin a frenar la caiguda de l'atur i creant ocupació (fonamentalment d'aquelles persones que treballaven a la construcció, a traves de la inversió d'obra pública local), tot i saber que no son mesures ni estructurals ni suposen cap reforma del model productiu, i que tant sols pal·lien les altes taxes d'atur masculí.

Les altes taxes d'atur femení es mantenen i s'incrementen, i en canvi, en cap moment es parla ni s'actua per promoure mesures correctores d'aquestes desigualtats, com podrien ser, per exemple, la inversió en serveis a la ciutadania.