L'Hospitalet de Llobregat

El barrades es va omplir de gom a gom el passat 18 de febrer per acollir un sentit homenatge a 33 lluitadors antifranquistes de l'Hospitalet i el Baix Llobregat. Més de 1100 veïns del Baix Llobregat  i 523 de l'Hospitalet han rebut  indemnitzacions atorgades pel govern català per haver patit presó durant la guerra o la dictadura. Ells o les seves famílies rebran ara un diploma de reconeixement

En la seva intervenció, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, l'ha definit  com "un acte de reivindicació de la lluita per la democràcia", "un homenatge a les persones anònimes represaliades que van donar la vida per la democràcia" i "un acte de recuperació i difusió de la memòria democràtica". Saura ha advertit que "un país no pot construir el seu futur sense conèixer el seu passat" i ha titllat "d'aberrant" el procés obert contra el jutge Garzón per investigar els crims del franquisme. També ha criticat els qui, durant la Transició, van confondre la no revenja amb l'amnèsia i ha recordat que la democràcia i la llibertat no van ser cap concessió sinó el resultat de la lluita i la pressió popular.

El conseller també ha anunciat que el 20 de març el Memorial Democràtic gaudirà de seu pròpia a la Via Laietana de Barcelona i ha destacat que "després de 7 anys d'un govern compromès amb la memòria històrica, es pot dir que ha acabat el temps de la desmemòria".  

33 veïns de la zona (16 de l'Hospitalet) que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista han recollit el diploma de reconeixement. També hi han assistit entitats de recuperació de la memòria històrica i més de 200 familiars de represaliats de l'Hospitalet i municipis com Cornellà, Esplugues, Molins de Rei, Olesa, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat.

L'acte ha comptat amb el testimoni de Jaume Valls i Piulats, que va lluitar contra el franquisme i per la democràcia des de formacions com CCOO, el PSUC o el PCC i va ser empresonat en tres ocasions: l'any 1968, el 1969 i l'any 1972. Valls a tingut paraules de record per a tots els represaliats ja absents i ha volgut reivindicar el paper de les dones en la lluita per la democràcia i la llibertat.

L'homenatge s'emmarca en el programa de 24 actes de reconeixement que el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació està celebrant a tot Catalunya. L'objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i lliurar un diploma de reconeixement als qui van ser privats de llibertat per lluitar contra la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. Es tracta d'un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i que es lliura "en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista". El text afegeix "Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors". 

Més de mig miler de represaliats de l'Hospitalet, indemnitzats pel Govern

Des de l'any 2.000, 1.165 veïns del Baix Llobregat  i 523 de l'Hospitalet han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d'euros.  La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. El segon grup més nombrós l'integren els nascuts entre 1940 i 1959 i que participaven de les activitats antifranquistes.

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d'arxius militars i el 30% de presons. Però s'han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d'ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.