Migració i Ciutadania

Autor/a: Lluís Esteve

Càrrec de l'autor dins d'ICV: President d'ICV de L'Hospitalet

Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,

guardé silencio,

porque yo no era comunista,

Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,

guardé silencio,

porque yo no era socialdemócrata

Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,

no protesté,

porque yo no era sindicalista,

Cuando vinieron a buscar a los judíos,

no protesté,

porque yo no era judío,

Cuando vinieron a buscarme,

no había nadie más que pudiera protestar.

He volgut començar la meva intervenció que pretén mostrar la nostra decepció i la nostra contrarietat envers aquest moció del Partit Socialista de Catalunya amb un poema de Martin Niemoeller, un pastor protestant alemany que va viure l'horror de la crisi econòmica del 29 i l'ascens del feixisme a Europa. (Erròniament sempre s'associa aquest poema a Bertolt Brech, que en va fer ús molt sovint). La situació a Europa i a la nostra ciutat no és la mateixa que el moment en que es va escriure aquest poema, però no podem amagar que tenim una crisi econòmica gravíssima com la de llavors i que, com llavors, les forces d'extrema dreta que fan postulats racistes i xenòfobs creixen en suport popular a molts països europeus i malauradament, també a Catalunya i a l'Hospitalet.

Assenyalar amb el nostre dit aquests dies, amb més o menys intensitat, a la immigració i associar-la a conductes incíviques o d'inseguretat que han de ser censurades i castigades amb el mateix criteri i intensitat per a tothom és molt perillós. Encara més en un moment de crisi i d'angoixa personal i familiar de molts dels nostres ciutadans que, de cop i volta, es veuen com a víctimes d'una crisi que ells no han provocat.

L'editorial del País d'aquest diumenge en feia referència. L'editorial es va titular "Arrastre xenófobo" i tenia un subtítol molt clar: Partidos democráticos europeos disputan a los populistas su agenda contra los inmigrantes.

Arrastre xenófobo
Partidos democráticos europeos disputan a los populistas su agenda contra los inmigrantes
19/12/2010

Alguns paràgrafs de l'editorial deien així:

"Los duros efectos de la crisis económica sobre el déficit público y el empleo han propiciado un retorno del debate europeo en torno a la inmigración. No porque se trate de una consecuencia inevitable, sino porque las dificultades que atraviesan la mayor parte de los países de la Unión han creado un caldo de cultivo favorable a la expansión de las propuestas populistas y xenófobas.

Los partidos democráticos, por su parte, no han intentado contenerlas y combatirlas, sino que han preferido disputar electoralmente en el mismo terreno que estas fuerzas emergentes, y ateniéndose a la misma agenda. Medidas contra los inmigrantes que cosechaban una amplia condena hasta fechas recientes se incorporan ahora a los programas electorales y de Gobierno de los partidos democráticos.

El regreso de la inmigración al primer plano político no debería ocultar el cambio de sentido que ha experimentado el debate. Si durante los tiempos de bonanza se centraba en las medidas para canalizar o ralentizar los flujos de trabajadores extranjeros, invocando los supuestos desafíos que su sola presencia representaba para las culturas o identidades nacionales, en estos momentos lo que se discute es cómo privarlos de sus derechos. En tiempos de ajuste presupuestario y de recortes sociales, el populismo y la xenofobia proponen excluir a los trabajadores extranjeros de los beneficios que les corresponden como fórmula para aliviar el esfuerzo que se exige a los nacionales. Con esta estrategia allanan el camino al populismo y la xenofobia, al otorgar un marchamo democrático a su agenda y a sus iniciativas."

Senyors i senyores del PSC de l'Hospitalet: ICV-EUiA està radicalment en contra de la seva moció. No podem compartir-la ni entendre-la. Per les formes: varem ser coneixedors de la mateixa per la premsa nacional, tot i formar part del mateix equip de govern, és una moció publicada a bombo y platillo en portada i ocupa sencera la plana 3 del Diari de l'Hospitalet abans d'arribar al ple, és una moció que formula una proposta que surt de la línia de l'acord de govern i del Pla d'Actuació Municipal, contradiu l'acord signat a l'inici d'aquest mandat sobre temes d'immigració i convivència i del Pacte Nacional d'Immigració que ens comprometia a no fer ús electoral de la immigració)

No entenem les formes i tampoc la podem entendre pel seu contingut. Es tracta d'una moció que pel seu contingut és incoherent, inoportuna, innecessària, perillosa, injusta, il·legal, populista i electoralista...

Incoherent perquè planteja el mateix que ha plantejat la dreta i l'extrema dreta a d'altres poblacions catalanes. Plantejaments que el PSC ha votat sempre en contra, la darrera vegada fa dos mesos al ple municipal de Barcelona, tal com posava en evidència la setmana passada la Vanguardia. Incoherent amb la disputa mantinguda fa uns mesos per l'anterior ministre de Treball amb l'alcalde de Vic que plantejava una mesura cosina germana de la que vostès plantegen avui. Incoherent perquè el Sr. García Albiol ha copiat literalment els quatre acords de la seva moció, l'ha assumit com a seva, ha posat el logo del PP i avui mateix la presenta al ple de Badalona. És una moció incoherent per contrària als plantejaments històrics de plena ciutadania i d'igualtat de drets i deures per a tothom que sempre ha defensat l'esquerra a Catalunya. Incoherent perquè no està consensuada amb la seva direcció nacional (el PSC de l'Hospitalet va reconèixer que no va informar) i incoherent perquè els que l'haurien de fer realitat, la Secretaria d'Estat d'Immigració, l'ha qualificada de desproporcionada:

El Periódico del passat dimarts 14 de desembre deia així:

"... fonts del Govern van recordar que la reagrupació és un Dret fonamental de la Unió Europea i, a diferència de l'arrelament, sol·licitat per part de ciutadans en situació de plena legalitat a Espanya. Per això denegar-la per incompliment d'una ordenança "és absolutament desproporcionat" (entre cometes)

És Inoportuna pel moment de crisi en el que es planteja. Perquè ens aquests moments el repte fonamental és com sortim de la crisi d'una manera cohesionada, no segregada. Com sortim tots junts. Quan a Barcelona i Mataró es posa l'accent en una campanya per a desmentir falsos estereotips sobre la migració, aquí es proclamen als quatre vents unes propostes, que per activa o per passiva, sols fan que alimentar-los.

Lligar avui incivisme i migració en una mateixa moció és un greu error, tan greu com el que el Parlament Europeu va estar a punt de cometre la setmana passada amb la Directiva del Permís Únic, lligant pensions i crisi econòmica amb immigració.

És una moció Innecessària perquè la concessió de l'arrelament ja va lligada a la manca d'antecedents penals d'una persona tant en el seu país d'origen com a l'Estat espanyol.

És perillosa perquè crea inseguretat jurídica, aplicacions diferenciades pels nacionals i pels estrangers d'una mateixa ordenança. Ens carreguem la igualtat de drets i deures per a tothom i es creen dos tipus de ciutadans davant la llei. A més, deixa al criteri de cada majoria municipal l'aplicació d'aquest nou mecanisme que el PSC proposa (informe cívic). Segons la majoria de govern que hi hagi a cada municipi, no tan sols seria possible endurir les ordenances del civisme si no també ser més restrictiu en la seva aplicació i en la denegació d'arrelament i reagrupament.

S'imaginen què passaria si García Albiol algun dia assumís l'alcaldia de Badalona?

És Injusta quan diu que, tant en el cas de l'arrelament com del reagrupament dels fills o dels avis: "... una sanció ferma per infracció de les Ordenances de Convivència i Civisme durant els últims dotze mesos; podrà constituir motiu suficient per a que la corporació local emeti informe de caràcter negatiu" . És injusta perquè afegeix un càstig suplementari al de qualsevol ciutadà que comet una falta contra l'ordenança del civisme. Jo mateix o qualsevol de nosaltres (regidors i regidores) pel fet de cometre una falta de civisme (beure alcohol pel carrer) i ser sancionats no perdrem el dret a viure amb els nostres fills o amb els nostres pares, no entenc perquè altres ciutadans deixarien d'accedir-hi a aquest dret.

Recordo algunes faltes que recull la nostra ordenança. Lleus (pràctica de jocs de pilota, monopatí o altres a la via pública que no respecti a les altres persones, donar menjar als animals a la via pública, miccions dels animals a la façana dels edificis i mobiliari urbà, penjar pancartes a l'enllumenat públic, llençar papers o cigarrets al terra, instal·lar parabòliques a les façanes...), Greus (consum de begudes alcohòliques a la via pública, llençar escombraries als escocells dels arbres, ús de megafons a la via pública sense autorització, tenir un vehicle contaminant), Molt greus (graffitis, pintades, fer foc i activitats pirotècniques sense autorització, abocar líquids en els arbres...) On posaran el límit? Quines faltes si i quines no comportaran la negativa a l'arrelament o al reagrupament. No hi ha prou amb les sancions acordades ? No hi ha prou amb que tothom tingui les mateixes conseqüències davant la llei?

És una moció injusta perquè vostès proposen que l'informe negatiu d'arrelament o de reagrupament no solament recaigui sobre la persona que comet la infracció en un domicili sinó sobre totes les persones que viuen en aquest domicili on s'ha comès la infracció. Si algun familiar comet una infracció, una falta, un delicte a casa teva sense tenir tu cap responsabilitat, n'has de pagar les conseqüències? Jo no soc advocat però pels mínims coneixements jurídics que tots tenim, entenc que no. Tenim entre els regidors i regidores, quatre o cinc advocats i advocadesses m'agradaria que es pronunciessin sobre aquest fet.

Es tracta d'una moció que demana un fet il·legal, que contradiu els drets fonamentals de la Unió Europea:

Art 24. 2 i 3 Derechos del Menor

"En todos los actos relativos a los menores llevados a cabo por autoridades públicas o instituciones privadas, el interés superior del menor constituirá una consideración primordial" (quin interès superior hi ha per un menor més gran que viure amb la seva familia?)

"Todo menor tiene derecho a mantener de forma periódica relaciones personales y contactos directos con su padre y con su madre, salvo si son contrario a sus intereses"

Contradiu la Constitució Espanyola en el seu article 39:

"Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia. Los poderes públicos aseguran, asimismo, la protección integral de los hijos. Los padres deben prestar asistencia de todo orden a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio, durante su minoría de edad. Los niños gozarán de la protección prevista en los acuerdos internacionales que velan por sus derechos."

I la moció també contradiu el principi 6 d'un d'aquests acords internacionals, la Declaració del Drets dels Infants aprovat el 20 de novembre de 1959, ara fa 51 anys, que diu que "sempre que sigui possible, l'infant haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat del seu pare i mare..."

La moció també és populista i electoralista perquè neix fruit d'una estratègia que pretén aturar una hipotètica fuga de vot cap a la dreta o l'extrema dreta. En definitiva pretén sacrificar un seguit de drets, de valors per recuperar uns quants vots que ja han marxat o mantenir uns altres vots que podrien marxar.

Per acabar, voldria fer una darrera reflexió.

Si la crisi econòmica és una malaltia del sistema, sembla que un dels seus símptomes principals és l'amnèsia.

Una amnèsia que ens fa oblidar qui són els causants de la crisi. En qualsevol cas, no ho són els treballadors, ni els immigrants, ni els aturats. Aquests en són les víctimes.

Una amnèsia que ens fa oblidar que fa poc mes d'un any els liders del món occidental parlaven de la necessitat de refundar el capitalisme, mentre que ara ens dediquem a retallar drets socials i laborals i a assenyalar els aturats i els immigrants

Una amnèsia que ens fa oblidar qui som i d'on venim i que molts de nosaltres, les nostres famílies, els nostres pares o avis, també van ser immigrants i van lluitar contra la discriminació i per la plena integració a la comunitat que ens va acollir.

Una amnèsia que ens fa oblidar que obrir les portes a la criminalització de l'aturat i de l'immigrat és obrir la porta al populisme i, per què no dir-ho, a l'extrema dreta, perquè posats a atacar el feble, al que ve de fora, al que no té res on agafar-se, ells són uns autèntics professionals, perquè és el que sempre han defensat.

Una amnèsia que ens fa oblidar els valors i els principis que sempre ha defensat l'esquerra: lluita contra les injustícies i defensa dels desfavorits. I el que és fonamental en democràcia, la igualtat davant la llei.

Una amnèsia que no ens ha de fer oblidar, però, les paraules de Marx, (en aquest cas de Groucho Marx), que va dir allò de "Aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc uns altres."

Com a broma és genial, com a política municipal, provoca molta tristor. I el que és pitjor: ens fa por.