Migració i Ciutadania

01/06/2010

Principals dades demogràfiques de la població estrangera a Catalunya

L’extraordinari esclat migratori internacional El segle XXI ha significat un extraordinari esclat migratori internacional a Catalunya. D’un moderat flux de 16.505 altes el 1999, s’ha passat a registrar 201.733 l’any 2007, multiplicant-se per 12. Els principals protagonistes d’aquest creixement foren en primer lloc els llatinoamericans (55.995 el 2004), encapçalats per equatorians i colombians, coincidint amb les regularitzacions de 2000 i 2001, i amb l’anunci de la demanda de visat Shengen, seguits del països de l’Est d’Europa (22.766 també en 2004), amb els romanesos en un lloc destacat (el 60%). La inclusió d’aquests darrers, juntament amb els búlgars, a la Unió Europea explica el salt de 2007 pels fluxos de la UE, que s’han multiplicat per 2, i la caiguda dels fluxos extracomunitaris.   El paper rejovenidor de la població estrangera en l’estructura per sexe i edat Al 1999 la població era d’un poc més de 6 milions de persones i només el 2,3% tenien nacionalitat estrangera, corresponent a 145 mil persones. En 9 anys la població total ha crescut més d’un milió de persones, arribant als 7.364.078, de les quals el 15% són estrangers: 1.103.790 persones. La piràmide del conjunt de la població continua sent envellida, amb una mitjana d’edat de la població espanyola de 42 anys, com a resultat de la combinació de l’allargament de l’esperança de vida en la cúspide i de la reducció de la natalitat a partir de 1976. L’estructura per sexe i edat de la població estrangera, per contra, correspon a una piràmide jove, pròpia de les migracions predominantment econòmiques, amb una mitjana d’edat de 30,5 anys, i equilibrada per sexes, amb el 45% de dones. Els grups d’adults-joves estrangers entre 25 i 34 anys són els més representats en el conjunt de la població, arribant al 31% dels homes i al 28% de les dones d’entre 25 i 29 anys. El paper rejovenidor també s’observa amb la població de nacionalitat estrangera de 0 anys, la qual concentra el 20% en aquesta edat.   Distribució territorial i diversitat comarcal La distribució municipal: concentració relativa Al 98% dels 946 municipis de Catalunya hi resideix com a mínim un estranger. La distribució territorial de la població estrangera tradueix l’oferta ocupacional i residencial, seguint les pautes de concentració de la població total: l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i les capitals comarcals especialment. En nombres absoluts, la ciutat de Barcelona aplega la quarta part de la població estrangera de Catalunya amb 273 mil persones, seguida de l’Hospitalet de Llobregat amb un 5% (54 mil persones), i Badalona amb el 2,6% i 28 mil persones. En termes relatius, no obstant, la situació és completament diferent: la mitjana de Catalunya (15%) es veu àmpliament superada per municipis com Castelló d’Empúries on la meitat dels seus 5.818 habitants són estrangers, Guissona, on el 43,5% dels seus 2.470 habitants són estrangers, o Salou, on aquest percentatge arriba al 40,3% entre els 10.368 habitants empadronats. La població estrangera en cadascun d’aquests municipis respon a una gran varietat nacional, i a una gran diversitat d’ocupacions i assentaments residencials. La concentració metropolitana, també per a la població estrangera, és la principal característica de la seva distribució territorial. Tan sols el Barcelonès, concentra més d’un terç del conjunt de la població estrangera de Catalunya, seguida del Vallès Occidental amb un 8,7%, i del Baix Llobregat que assoleix el 7,7%.   Col•lectius estrangers més nombrosos Principals col•lectius: heterogeneïtat en l’estructura per sexe i edat i en l’assentament territorial Les 20 nacionalitats més nombroses a Catalunya apleguen el 78,4% del total de població estrangera. En conjunt, l’estructura per sexe i edat de la població estrangera per a cadascuna de les 8 nacionalitats seleccionades reflecteix l’efecte dels fluxos d’immigració més recents, amb una forta concentració en les edats corresponents als adults joves. Les piràmides també mostren clars desequilibris entre sexes per la majoria de col•lectius com a conseqüència dels diferents tipus d’estratègies migratòries: piràmides amb una estructura clarament masculina com la marroquina, gambiana i pakistanesa on els homes representen un 61% 74,4% i 87,3% respectivament; feminitzades com l’equatoriana i la boliviana, amb un 52,7% i 57,2% de dones; o amb poblacions equilibrades per sexe, com la xinesa, la francesa o la romanesa. Finalment, les diferències en l’estructura d’edat, ens permeten aproximar-nos a la importància de l’assentament familiar, amb una presència significativa de descendents, molt d’ells ja nascuts a Catalunya que conserven la nacionalitat dels pares, com és el cas de marroquins i gambians, amb un 24,2% i un 26,6% de població menor de 15 anys. En termes absoluts, la distribució territorial de cadascuna de les 8 nacionalitats seleccionades reprodueix de nou les principals pautes d’assentament a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les capitals comarcals. A tall d’exemple, la ciutat de Barcelona aplega més d’una quarta part de la població de 5 nacionalitats (Equador, Bolívia, França, Xina i Pakistan). No obstant, també hi ha col•lectius que tenen una distribució menys centralitzada al voltant de la ciutat de Barcelona: la població gambiana, amb una concentració del 10,2% a Salt, o bé la població romanesa, amb concentracions d’un 5,6% a Lleida i un 4% a Reus, en serien els principals exemples de les 8 nacionalitats representades.   Font:  La immigració en xifres Butlletí Secretaria per a la Immigració “La immigració en xifres. Número 1.” www.gencat.cat (2009)