Montgat

Autor/a: ICV Montgat

Ens ha tocat viure un moment històric que tenia visos d'ésser privilegiat. D'una banda a nivell Estatal es va aprovar la Llei d'Atenció a l'Autonomia Personal i d'Atenció a la Dependència (LAPAD), amb la participació al Congres del grup ICV-IU, importants defensors dels Drets de les persones. D'altra el Parlament Català i amb el Tripartit en el Govern, va aprovar la Llei Catalana del Serveis Socials. El nou marc legal apostava per un estat de Benestar molt més ampli que girava en torn al augment dels drets subjectius de les persones.

El compromís de finançament, entre el Govern Central i el Autonòmic, resta aturar lluny d'acords possibles, motiu pel qual no s'ha pogut implementar la LAPAD en els terminis previstos i són moltes les persones que esperen pacientment per a obtenir algun del recurs de la cartera de serveis, que per llei els hi correspon.

La situació de crisi econòmica, amb moltes famílies endeutades i sense possibilitats de fer front a les despeses bàsiques cada cop més elevades en una societat totalment consumista, ha obligat a les diferents administracions publiques, a posar sobre la taula algunes mesures pal·liatives, que suposen una forta despesa publica. Es obvi, calia cercar solucions però en la mesura que només es pot arribar a la contenció, on resta aquell moment privilegiat per al Benestar?