Montmeló

Autor/a: Jordi Manils

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Regidor de l'Ajuntament de Montmeló

Fa molts mesos que assistim a una dura ofensiva mediàtica i d’opinió, orquestrada pels nuclis de poder i per la dreta política i econòmica, contra tot allò que és públic. Contra tot allò que els allunya del poder absolut.

Els mercats, aquesta paraula que utilitzem de manera eufemística per a referir-nos als grans banquers, lobbys de pressió, especuladors financers i especuladors immobiliaris, fa temps que treballen, a través dels seus grups de comunicació, per instaurar la idea que, qualsevol que els contradigui, ha de ser eliminat.

Primer fou el desprestigi de la política, amb la tan coneguda frase de “els polítics són tots iguals”, que desmobilitza i desil·lusiona majoritàriament els votants d’esquerres, sota arguments com “el poder els corromp a tots” o “no hi ha res a fer”. Resultat d’això, un creixement brutal de l’abstenció electoral i de la desafecció política. Resultat de retruc, un creixement exponencial dels partits representants de la dreta política.

Després, la batalla dialèctica, sempre a base de tòpics i rumors infundats, de fer de l’anècdota una norma i de difamar sense cap mena de vergonya, va dirigir-se contra els treballadors públics. “Són tots uns vividors”, “no treballen gens” o “cobren massa”, han estat algunes de les consignes recurrents dels servidors mediàtics dels mercats. Resultat d’això, avui la opinió pública es manté en silenci davant la privatització de serveis bàsics, la supressió d’altres serveis o l’acomiadament de treballadors i treballadores públics.

Els últims mesos hem assistit a la tercera andanada organitzada, i sempre secundada pels mateixos personatges i mitjans, aquest cop contra les organitzacions dels treballadors i les treballadores. Hem hagut d’escoltar barbaritats, manipulacions i obertes mentides sobre la quantitat d’alliberats sindicals, la necessitat de la seva existència, o la qualitat de la seva tasca. Resultat d’això, una percepció ciutadana que els sindicats són formats per una elit i no responen a les seves necessitats com a classe treballadora. Percepció, no cal dir-ho, totalment distorsionada.

Quina serà la propera víctima d’aquesta bandada de carronyaires?

És absolutament imprescindible que la gent treballadora reaccioni davant aquesta estratègia de manipulació dels poders econòmics. Una estratègia, al cap i a la fi, basada en el “divideix i venceràs”, basada en desposseïr els treballadors de tot allò que els pugui permetre incidir en l’economia i, per tant, posar trabes a l’enriquiment vergonyant d’uns pocs, a costa de la misèria de tota la resta.

Cal que aturem les discussions efímeres, volgudes i manipulades, que ens porten a una fatiga i una desmotivació de la classe treballadora, i ens girem tots i totes cap als culpables de la situació actual. I no, senyores i senyors, els culpables no són ni els sindicats, ni els treballadors públics, ni els partits d’esquerres. Els culpables són els especuladors financers, recolzats per la dreta política i grans grups mediàtics. I sí, encara s’hi pot fer alguna cosa. Plantem cara, en defensa del que és públic, en defensa dels nostres drets.