Àmbit Política Lingüística

"És una oportunitat per desencallar la situació del català a la UE", ha celebrat Romeva que s'ha compromès a continuar reclamant, fins que s'aconsegueixi que el català sigui una llengua normal a la UE. "Ara estem una mica més a prop d'aconseguir tenir una cosa tan simple, tan òbvia, tan raonable, tan necessària, tan barata, tan beneficiosa per l'europeisme, tan legítima, i tan bàsica si es vol ser coherent amb la idea que vivim en una Europa de drets i deures", ha dit Romeva.

D'aquesta manera, l'eurodiputat ecosocialista ha desmuntat alguns dels arguments dels que justifiquen que no es pot incorporar la llengua catalana a Europa a la mateixa alçada que la resta de llengües oficials pel cost econòmic que suposaria. "No és cert que suposi un cost econòmic inassumible, el cost seria zero perquè la majoria dels traductors són catalans", ha explicat l'eurodiputat que també ha volgut remarcar la "singularitat" del català com a dotzena llengua utilitzada a la UE de les 23 que hi ha.

Així, segons l'eurodiputat ecosocialista la incorporació del català com a llengua oficial permetria lluitar amb la creixent desafecció europeista perquè seria una manera d'apropar les institucions europees a la ciutadania de Catalunya. "És un tema senzill i barat que té una fàcil solució", ha dit Romeva que ha reiterat el compromís col·lectiu per fer arribar més lluny la proposta.

Per tot plegat, els eurodiputats catalans han demanat la reunió amb Schulz i s'han compromès a continuar actuant coordinadament per aconseguir el que ha estat una reivindicació històrica. "Esperem que siguem els últims en portar aquesta qüestió", ha indicat Romeva.

Romeva, Badia, Sedó i Tremosa abasten un amplíssim ventall del Parlament Europeu, ja que tots quatre pertanyen a grups parlamentaris diferents: el dels liberals, el dels populars i democratacristians, el dels socialistes i el dels verds.
Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 verds, i en resposta a preguntes de Tremosa, Romeva i Izaskun Bilbao (PNB), Schulz ha admès recentment que no entén com encara no s'ha resolt l'anomalia que es margini una llengua que utilitzen més de nou milions d'europeus mentre es reconeix el danès, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià o el maltès tot i tenir menys parlants.

L'Eurocambra és l'única institució comunitària que mai no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d'avisar set setmanes abans i esperar a que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.