ICV > Vegueria del Camp... > Baix Camp > Reus > articles > Rectificar és de ...

Article

Fletxa_component
22/10/2009
Rectificar és de savis

Quim Besora

Membre de la gestora d'ICV Reus

Delcamp.cat

 

Si no fos perquè el tema afecta drets de les persones, la direcció a Reus d'Iniciativa per Catalunya Verds ens sentiríem feliços en veure la reacció desaforada de CiU davant la nostra signatura d'un manifest ciutadà "Tots som veïns i veïnes de Reus", que demana la revisió del decret d'empadronament vigent. La nostra pretensió, a partir de constatar una realitat que no ens agrada, és provocar la reflexió en el si del govern de la ciutat (on treballen lleialment els nostres regidors); però de retruc i sense que ho busquéssim per part nostra veiem que CiU, el principal partit de l'oposició, es desemmascara tota sola i de forma obscena.

Fem un breu estat de la qüestió: després d'uns anys en que a Reus es desitjava que la gent que vivia a la ciutat s'empadronés perquè sortís a la llum el fet que érem més de cent mil habitants, es detectà que hi havia situacions, puntuals i molt minoritàries, que calia regular: parlem dels anomenats "pisos pasteres". D'aquí, ara fa dos anys, sorgí un acord unànime de regular aquest tema, i una de les derivacions va ser el decret 1728 de 2007, posteriorment modificat pel 419 de 2009. L'aplicació d'aquesta norma ha esdevingut en el temps perversa, ja què en no aplicar-se la potestat inspectora que el decret preveu no s'actua sobre els pocs "pisos pastera" que hi ha a la ciutat (l'objectiu de la norma) i en canvi es dificulta greument un tràmit administratiu (l'empadronament) provocant la vulneració de drets fonamentals de les persones. Per això demanem que diferents punts de la norma siguin reformats.

Hi ha dos tipus de valoracions que fonamenten aquesta petició ciutadana: Primer, raons de justícia social i de respecte de drets fonamentals. En aquesta línea ens basem en la resolució que sobre aquest tema ha emès el Sindic de Greuges (any 2008) i en informes jurídics que de forma aclaparadora constaten la nostra apreciació. Així, per exemple, els serveis jurídics de l'Ajuntament de Badalona van determinar sobre una situació similar a la que ens ocupa que la finalitat del  Padró Municipal és deixar constància del domicili on viu cada veí, i sempre que es produeixi aquesta realitat s'ha de fer constar al Padró, que no constitueix el mitjà legalment previst per a comprovar el control de ciutadans estrangers, el qual correspon al Ministeri de l'Interior. Per tant, la introducció de nous requisits per a esser empadronat, com l'antiguitat en la propietat, el registre del contracte de lloguer a la Cambra de la Propietat Urbana o entitats financeres, o l'aportació de cèdula d'habitabilitat, no seria ajustada a la normativa vigent ni a les interpretacions donades pel òrgans competents en la matèria.

En segon lloc, tenim la necessitat que el padró sigui fidedigne i reculli la realitat de la ciutat: la demografia és una ciència imprescindible per a una correcta acció de govern que permeti resoldre els problemes reals. Avalen la nostra pretensió de reforma del decret les instruccions del Instituto Nacional de Estadística (INE) referents a com s'ha d'interpretar i implementar la normativa vigent en matèria d'empadronament.

Però també tenim les denúncies del món acadèmic, on per constatar-ho només cal llegir les valoracions de la prestigiosa demògrafa Anna Cabré expressades en un recent article publicat a la revista L'avenç. Com sinó des d'un padró real i no falsejat es pot donar compliment a una de les propostes que el mateix grup municipal de CiU ha plantejat en matèria d'immigració com és un mapa de la immigració? Si es falseja el padró, via aplicació estricta del decret 419 quin mapa vol CiU, un de "colorins" per que jugui la senyoreta Pepis? Volem pensar, sincerament, que la seva critica vers nosaltres pretén desgastar el govern i que no busquen de cap manera tirar les seves xarxes electorals a les soterrades bosses de xenofòbia que les enquestes detecten (Reus no s'ho mereixeria).

Dir que cal reformar una norma, després d'un temps d'aplicació, no vol dir que l'acord inicial fos incorrecte. El que vol dir és que qui governa té prou sensibilitat i respecte a la persona per canviar allò que la pràctica ha demostrat que no serveix per la finalitat per la qual es va crear. Mirant la realitat, cal recórrer a aquella antiga i encertada dita que diu que rectificar és de savis

Quim Besora és membre de la gestora d'ICV Reus

DJ 09/02/2012 | 07:29
Fons_fixed_articles
Fons_fixed_publications
  • Mesveure