Sabadell

Autor/a: Carme Garcia

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Vice-presidenta d'ICV Sabadell

La Terra, any 2012. Mariano Rajoy, Presidente. A casa nostra Artur Mas, que ens prometia un pacte fiscal que havia de ser la solució màgica a la crisi i l'horitzó nacional de Catalunya per a molts anys, ara recepta pa retallat a les oques i hipoteca Catalunya estenent la mà a un PP que cada cop se sent més amo i senyor fent i desfent. I com en serà de nou el PSC-PSOE que ve? El temps ho dirà, malgrat avui de moment no és gens il·lusionant ni tant sols a les seves pròpies files.

La crisi ens recorda cada dia que l’optimisme és indispensable per sortir-nos-en. Nogensmenys, encara ho és més tenir consciència, empatia i compromís vers els que reben els cops més injustos d’una situació que no és a les seves mans el poder canviar-la i que reclamen solucions a l'alçada de les circumstàncies. Alhora, cada cop em trobo més gent que em trasllada la seva desorientació política. Ciutadans que sempre havien votat, que confessen sentir-se cada cop més orfes en aquest sistema de partits. I és molt greu aquesta manca d'il·lusió, cada vegada més palesa en la ciutadania, cap a la política. El descrèdit dels partits i dels polítics, posant-nos a tots al mateix sac, només beneficia a uns pocs: justament a aquells que tenen més concentració de poder i que no patiran conseqüències electorals, com ja hem vist en les darreres eleccions.

"Els catalans i les catalanes que conformem la majoria social, tenim un somni en comú: voldríem construir un País que tirés endavant, amb un model veritablement social, dels més avançats d'Europa"

I quina és la conclusió que en trec de tot plegat? Doncs que més enllà de la crisi i la tragèdia individual, els catalans i les catalanes que conformem la majoria social, tenim un somni en comú: voldríem construir un País que tirés endavant, amb un model veritablement social, dels més avançats d'Europa, homologable al de Dinamarca, Holanda o Finlàndia. Un País que es  pugui configurar com un Estat Propi, si aquesta fos la voluntat democràtica dels catalans i de les catalanes i que, amb estat propi o no, la vinculació amb Espanya parteixi  del respecte, les relacions entre iguals i la cooperació mútua, valors bàsics i indispensables per l'èxit de tota relació que aspiri a perdurar.

Un Model d'Estat que ha d'afavorir la construcció d'un País on no importi néixer al centre o als barris per tenir garantida la millor educació possible. On puguem decidir sobre els nostres impostos i fer-los més justos i progressius, de manera que aquells que tenen molt i molt més, també en paguin molt més, en comptes de bonificar les grans fortunes i ofegar les classes mitjanes (a la fi, també classes populars). Un País on les infraestructures es dissenyessin d'acord amb criteris d'eficiència i sostenibilitat, enlloc de fer obres faraòniques innecessàries que farem pagar a les generacions futures. Un País on els polítics, els empresaris i els ciutadans en general, fessin el buit a la corrupció i a l'amiguisme, en comptes de mirar sovint cap a un altre cantó. Un País on la ciència, la Universitat i la investigació, fossin alguns dels eixos estratègics de creació de riquesa. On els ajuntaments, amb majors competències i recursos, esdevinguessin autèntics Parlaments dels pobles i ciutats.

Tot això ho sintetitza molt bé el que durant molt de temps es va anomenar catalanisme popular o de les classes populars, concepte i tendència que avui cal recuperar més que mai, per expressar un sentiment i un desig cada cop més majoritari.

"A Sabadell, quants partits, associacions, moviments ciutadans i gent en general, compartim la convicció que cal una aliança del catalanisme popular?"

ICV se sent lligada a aquest sentiment i a aquest compromís, no obstant, certament en les nostres viles i ciutats aquest anhel traspassa sens dubte els límits de les formacions polítiques. Per això, i amb la voluntat d'encetar un debat, sí que llenço una pregunta: a Sabadell, quants partits amb o sense representació institucional, associacions, moviments ciutadans i gent en general, compartim la conclusió que us trasllado i la convicció que cal una aliança del catalanisme popular, que tingui com a pal de paller la construcció d'una veritable alternativa a la nostra ciutat, que deixi de banda els personalismes i els interessos particulars? En resum: quants volem a Sabadell una aliança per al 2015, nítidament progressista, nítidament ètica i nítidament catalanista, amb vocació de govern?

Una aliança d'aquestes característiques seria un procés complicat, qui sap si feixuc i difícil, que comportaria segurament renúncies col·lectives i individuals, que tots hauríem d'estar d'acord en assumir en pro de l'objectiu comú. És el que s'espera de nosaltres.

Som-hi?

Carme Garcia

Vice-presidenta d'ICV de Sabadell

Comentaris

Afegir un comentari

Nou comentari

Nom

Correu electrònic

Comentari*

Copia el text que apareix a la imatge*