Sant Cebrià de Vallalta

A l'Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

En Jordi Parés i Queralt, major d'edat, amb DNI núm. 40.954.421-T, actuant en nom i representació del Grup Municipal Entesa d'Esquerres - ICV, amb domicili a efectes de notificació a la bústia 41 de Castellar d'Índies, de la nostra població,

Davant d'aquesta corporació compareix i

M A N I F E S T A

Que segons el BOP de la província de Barcelona de data 19 de maig de 2009 (número 119), es sotmet a informació pública pel període d'un mes, l'acord del ple de l'Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta de 11 de maig de 2009 en què es va aprovar inicialment la modificació puntual del capítol IV del títol VI de les normes urbanístiques del PGOM de Sant Cebrià de Vallalta.

Durant el termini esmentat, totes les persones interessades poden examinar el corresponent expedient i fer ús del seu dret de presentar les al·legacions oportunes.

I en virtut d'això, formulo les següents

A L · L E G A C I O N S:

PRIMERA.-   No hi ha cap menció específica a la retirada de plàstics dels hivernacles i conreus.

L'article 153 de la proposta de modificació, tracta de les condicions generals de les edificacions destinades a usos agrícoles, pecuaris o forestals. En l'apartat d'aquest article de "Construccions pel conreu protegit (hivernacles)" es defineixen les construccions permeses i les condicions que han de complir.

En cap punt dins d'aquest apartat es fa menció específica al tractament dels residus plàstics usats tant per al conreu com per a la construcció dels hivernacles.

Dissortadament, si se segueix qualsevol dels camins que travessen les vinyes (camps de conreu) destaca per tot arreu una gran quantitat de plàstics semi soterrats, que voleien al vent i empobreixen l'espai que amb aquesta modificació es vol intentar protegir.

Cal per tant establir condicions també per a la retirada dels residus plàstics, comprometent tant als propietaris com a la pròpia administració.

SEGONA.-    Falten en l'expedient els plànols al que fan menció tot un seguit d'articles.

Els conreus i els espais oberts es regulen per les condicions que s'estableixen en les normes per la zonificació: d1, d2, d3, d4 i d5.

Els articles 158, 159, 160 i 161 en la seva introducció fa menció als "plànols de la sèrie 1, 2 i 3 de regulació del sòl no urbanitzable per mostrar la zonificació establerta.

Aquests plànols ni acompanyaven l'expedient quan va ser presentada la modificació a aprovació a la sessió plenària del passat 11 de maig, ni l'acompanyen quan aquest expedient ha estat en exposició pública, privant així d'un coneixement indispensable per entendre la proposta de modificació.

TERCERA.- Es canvia arbitràriament el topònim de la riera que travessa el municipi.

En l'article 161.1, sense existir cap debat ni consens previ, de forma arbitrària la riera Vallalta, perd el seu nom original i se l'anomena com "riera de Sant Pol", sense cap justificació del canvi.

QUARTA.- Sense cap raonament ni justificació del criteri seguit, s'opta per limitar a una superfície construïda superior a 1000 metres la possibilitat d'admetre un ús compatible de restauració.

En l'article 162, en l'apartat "Es consideren usos compatibles" s'anomena la possibilitat d'un ús compatible complementari de restauració en aquelles edificacions preexistents no incloses en el pla especial del catàleg de masies, però aquest ús és limitat a superfícies construïdes superiors als 1000 m² de sostre, el que en la pràctica redueix a una única edificació no inclosa en el catàleg la concessió d'aquest ús, la finca coneguda per "la Hacienda".

Entenem que sense cap justificació ni raonament de per què es delimita a 1000 metres, no és acceptable aquesta decisió. Caldria prèviament fer un estudi de quines edificacions en sòl no urbanitzable no incloses en el catàleg de masies i cases rurals, són susceptibles de poder desenvolupar aquesta activitat, i en base a aquesta informació, per altra banda no gens difícil d'aconseguir, determinar quina seria la superfície construïda mínima a exigir.

CINQUENA.- Tal com es presenta la proposta de compatibilitat d'usos, tot indica que se segueix en la línia de tracte de favor a la finca coneguda per "la Hacienda".

Tal com està redactada la modificació en aquest tram final de l'article 162, sembla feta només per legalitzar una pràctica d'una activitat de restauració en "la Hacienda" que es ve realitzant de forma il·legal en els últims anys amb el consentiment del govern municipal i que ha provocat ja una denúncia al Jutjat d'Arenys de Mar i la intervenció de la fiscalia, precisament per aquest tracte de favor continuat envers aquesta activitat il·legal consentida.

Tot indica que es fa un pla a mida d'un únic interès, repetint l'error que ja s'ha comés quan primer s'intentava presentar "la Hacienda" com una escola de natura, després es camuflava incloent-la en el pla especial del catàleg de masies i cases rurals, tot i coneixent que això perjudicaria a altres masies i cases rurals que si ho són, i finalment, fins i tot es presenta en un mateix paquet el recurs a la resolució de CTUB que rebutja la consideració en el catàleg de "la Hacienda".

Ara es repeteix l'error i només es pensa en aquesta finca, s'afavoreix de forma clara els seus interessos i es menysprea qualsevol altra edificació susceptible de poder-hi desenvolupar una activitat de restauració.

Una prova més d'aquest tracte de favor el trobem en aquest mateix article final, quan en la modificació del PGOM s'afirma que "... es considera d'interès socioeconòmic  pel municipi el possibilitar la viabilitat del manteniment d'aquestes edificacions singulars ...", afirmació que evidentment no està justificada perquè és impossible de justificar. La Hacienda no aporta cap interès socioeconòmic al poble, els seus visitants són comensals convidats a un banquet que arriben i marxen per l'autopista, sense entrar al poble i possiblement ni saber per on han passat. I en quant a edificació singular, reconeixem que ho és de singular, una altra cosa és si és coherent amb l'entorn mediterrani una construcció pensada en el llunyà Mèxic. Sortosament és singular, en el sentit que no és plural i només n'hi ha una, una altra cosa diferent és si caldria protegir una construcció que, nosaltres considerem, trenca i malmet l'entorn paisatgístic natural.

Per tot l'exposat anteriorment,

S O L · L  I C I T O.

Que havent presentat aquest escrit, en temps i forma, tingui per formulades les al·legacions detallades i, admetent-les:

• - Es suspengui i no s'efectuï l'aprovació provisional de la modificació puntual de les normes urbanístiques del PGOM de Sant Cebrià de Vallalta.

• - Es redacti una proposta que prevegi el tractament i retirada dels residus plàstics generats per conreus i hivernacles.

• - S'adjuntin a l'expedient per tal de poder ser examinat de nou, els plànols als que es fa referència en quatre dels articles de la modificació.

• - Es mantingui el topònim de "riera Vallalta" en lloc de "riera de Sant Pol"

• - Es faci un estudi de les edificacions en sòl no urbanitzable no incloses en el pla especial del catàleg de masies i cases rurals, susceptibles de poder desenvolupar l'activitat de restauració.

• - En base a aquest estudi es delimiti la superfície mínima exigida de manera que no quedi exclosa cap edificació en sòl no urbanitzable susceptible de poder realitzar aquesta activitat.

Jordi Parés i Queralt

Regidor per l'Entesa d'Esquerres - ICV a l'Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

Sant Cebrià de Vallalta, 18 de juny de 2009